L'afició del Marfil Santa Coloma torna a estar d'enhorabona. Després de quatre anys d'absència, poden celebrar que el seu equip tornarà a jugar el play-off pel títol de lliga, reservat a aquells que acaben la fase regular entre els vuit primers classificats. El cap de setmana passat, i quan falten tres jornades per disputar, l'equip que dirigeix Xavi Passarius es va assegurar la plaça després d'imposar-se al Santiago Futsal 3-1 i refermar-se en el quart lloc de la classificació de primera, només superat pels tres grans del futbol sala estatal: l'Inter Movistar, el Barça i El Pozo Múrcia. Un fet que reflecteix molt bé el retorn del club degà de la lliga a la primera línia d'acció després d'uns anys difícils. I ho ha aconseguit amb aquells mitjans que sempre l'han acompanyat: l'aposta pel planter i una afició fidel. Actius que, una vegada esgotats aquells anys de vaques grasses i projectes fonamentats només en els diners, tornen a ser els millors aliats per als clubs. De fet, sense anar més lluny, en l'última victòria del Marfil els autors del gols colomencs van ser Adolfo i Medina (2), jugadors formats al planter de l'entitat. A més, l'autor del gol del Santiago –Hugo Sánchez– també prové del mateix planter.

Aquest merescut ressorgir competitiu també és traslladable a l'handbol amb el Fraikin BM Granollers com a clara comparació. Tercer en la lliga Asobal, en ple frec a frec amb el Natuhouse la Rioja per la segona plaça –només hi ha un punt de diferència–, el club del Vallès Oriental torna a reivindicar a la pista un model i tradició mentre altres projectes s'han desinflat al ritme de la crisi general. El temps, per tant, posa cadascú on li pertoca.

És evident que l'elevada presència de jugadors de la casa suposa el millor llaç de proximitat entre l'equip i l'afició. Pel que fa al Marfil, els joves procedents del seu planter gairebé monopolitzen la plantilla del primer equip, que en cada partit al pavelló municipal de Santa Coloma rep el suport d'un nombrós públic, sigui quin sigui el rival. Una mena de vincle gairebé familiar del qual també he estat testimoni en alguna edició de la copa d'Espanya en què l'afició colomenca ha estat de les més vistoses entre les presents a les grades. Aquest curs, després de quatre anys sense aconseguir-ho, el Marfil ha pogut tornar a una de les cites anuals més esperades del futbol sala, celebrada a mitjan de març a Logronyo. Tot i caure en els quarts contra el poderós El Pozo (1-5). Ser-hi ja suposava una recompensa al bon paper en la lliga.

Per aquelles dates, els de Passarius ja arrossegaven la important baixa de Dani Salgado, el principal referent ofensiu de l'equip i encara màxim golejador de la present lliga, que al mes de febrer va dir adéu prematurament a la temporada a causa d'un trencament parcial al tendó d'Aquil·les. No és l'únic cop rebut. La mort tot just arrencar el curs d'Eulogio García, històric terapeuta i ajudant de l'equip durant moltíssims anys, va ser molt sentida a Santa Coloma de Gramenet. Mantenir la bona línia de resultats i fer un bon paper en els recuperats play-off seria una brillant dedicatòria.

A la vegada, a Granollers, l'equip d'handbol també afronta amb expectació la recta final de la campanya. Ja poc més se li pot demanar a un grup en què els jugadors de casa són protagonistes en col·laboració amb el pivot suec Nicklas Grundsten i el porter argentí Matías Schulz. Subcampions el desembre de la copa Asobal –van caure en la final contra el totpoderós Barça–, els de Toni Garcia tenen ara unes setmanes ben intenses i amb l'expectativa d'acabar subcampions de lliga i arrodonir-ho fent un bon paper en la final a quatre de la copa del Rei. Un balanç que els obriria la porta de la propera la lliga de campions; sens dubte, el millor escenari per premiar i reivindicar els esforços dedicats.