Només hi ha 25 atletes que han trencat la barrera de les dues hores i 5 minuts en una marató. Hi ha 90 velocistes que han trencat la barrera dels 10 segons en els 100 metres. Captar l'atenció de la prova de la velocitat és fàcil. Espectacle pur, ràpid, concentrat. Fer-ho en una marató requereix un acte de fe. Mantenir l'atenció sostinguda durant dues hores és molt més complicat. Però diumenge es disputa la Champions de la marató, batejada ja com la millor de sempre. Nova York és la marató de postal. Berlín la del recorregut perfecte, la dels rècords del món. Però demà passat, la de Londres ho té tot per ser recordada. Té el gran intangible del debut de Mo Farah. És l'ídol local, una llegenda de la pista. Verge en la marató, té una millor marca d'1h00:59 en la mitja de Nova Orleans del 2013. També hi serà l'últim gran competidor. El kenyà Wilson Kipsang. Actual recordista del món (2h03:23 a Berlín 2013). Inspirat pel mite Paul Tergat. Va començar a córrer amb 20 anys. Mai ha tingut entrenador. Diu que ningú el coneix millor que ell mateix. El campió especialista. L'ugandès Stephen Kiprotich. Actual campió olímpic i del món. La seva millor marca és només de 2h07:20 però té un gen competitiu impropi dels africans. Mister consistència. L'etíop Tsegaye Kebede, guanyador a Londres l'any passat. Ha fet 16 maratons; 13 podis: 6 victòries, 3 segons llocs i 4 tercers. I els dos Mutai. Geoffrey és el més ràpid de la història. 2h03:02 a Boston 2011, però la marca no va ser homologada. I Emmanuel. Té la millor marca de la marató de Londres: 2h04:40 el 2011. Tot plegat amanit amb una llebre de llums de neó. El gran Haile Gebrselassie ha rebut l'encàrrec de conduir el grup de favorits a ritme de rècord fins al quilòmetre 30. L'únic absent serà Kenenisa Bekele, guanyador diumenge a París en la seva estrena. Seran 42,195 quilòmetres. Poc més de dues hores. Una autèntica delicatessen. Deu del matí. Vosaltres mateixos.