Aparcar les disputes caïnites

L'Espa­nyol està en un moment deli­cat. La mot­xi­lla dels 144 mili­ons d'euros de deute és una càrrega fei­xuga i difícil de pair. Aquesta és una rea­li­tat ben cone­guda i que no cal anar repe­tint dia rere dia. Altres clubs endeu­tats fins a les celles, com el Sevi­lla i la Real Soci­e­dad, han acon­se­guit recon­duir la seva situ­ació amb bons resul­tats espor­tius mal­grat haver bai­xat a segona. Un cas de manual és el del Borus­sia de Dort­mund, en fallida el 2004, que ha acon­se­guit renéixer de les seves cen­dres en només una dècada fins a l'extrem de gua­nyar la Bun­des­liga i dis­pu­tar la final de la Cham­pi­ons. Òbvi­a­ment, comp­tava amb un repar­ti­ment de drets tele­vi­sius que ja voldríem per a la lliga espa­nyola. El cas d'aques­tes com­pa­ra­ci­ons exem­pli­fica que tots aquests equips es van haver d'enfron­tar a situ­a­ci­ons de crisi con­jun­tu­ral. L'Espa­nyol té prou força per sor­tir del cul de sac en què es troba en l'actu­a­li­tat: dis­mi­nució del nom­bre de socis, tem­po­ra­des gri­ses, pèrdua de refe­rents i mil coses més que ser­vi­rien per omplir l'olla dels dis­gus­tos. L'Espa­nyol té una magnífica matèria pri­mera que ha de començar a tre­ba­llar sense per­dre més temps, i els pri­mers que s'hau­rien d'apli­car aquesta màxima són els diri­gents. Par­lant de man­da­ta­ris em refe­reixo als deu pri­mers acci­o­nis­tes, que són els que por­ten el club per omissió, des de l'opo­sició o de manera pas­siva. Tots ells han d'apar­car les llui­tes caïnites que no con­du­ei­xen enlloc i enter­rar els seus recels. La junta de l'esper­pent va ser un cop molt dur per a molts, però l'odi etern dels uns i els altres només por­tarà més gri­sor i més decadència a l'Espa­nyol. Ara és el moment de fer un esforç comú per enten­dre's, dia­lo­gar i tro­bar vies de con­sens. Ja han començat a sor­tir els pri­mers brots verds d'aquesta pos­si­ble tendència, però l'han de con­so­li­dar tan aviat com sigui pos­si­ble. S'ho deuen a ells matei­xos com a acte de res­pon­sa­bi­li­tat i, de retruc, a una afició fidel que es manté al peu del canó. Ara és el moment de fer el salt i apro­fi­tar els temps de crisi per tor­nar a situar el club on es mereix per història i tra­jectòria. No ens
falleu!