Opinió

A tot drap

Set­mana frenètica a can Barça. Adéu a la lliga, final de tem­po­rada sense tenir en compte la final de la copa Cata­lu­nya –quan un viu age­no­llat, però age­no­llat de veri­tat, només es pot espe­rar el menys­preu de l'altre. Que la fede­ració cata­lana ha d'estar al ser­vei dels clubs és una obvi­e­tat, però tan pen­dent del Barça, només del Barça, és neces­sari? Cal? I al final, per què? Per rebre aquests favors? Carai! Perdó pel parèntesi; seguim, una reunió de junta amb notícies, el retorn de Rafinha i Deu­lo­feu, la millora de con­tracte de Messi, la pre­sen­tació de Ter Ste­gen… i, sobre­tot, la de Luis Enri­que. I aquí ens que­dem.

De fet a aquest fre­nesí ens hi hau­rem d'anar acos­tu­mant perquè aquest és el nou tarannà de l'entre­na­dor del Barça. O més ben dit, s'hi hau­ran d'acos­tu­mar ells, el pre­si­dent, el direc­tor tècnic i els fut­bo­lis­tes. Els som­riu­res infan­tils de Josep Maria Bar­to­meu en la roda de premsa de pre­sen­tació del tècnic asturià deno­ten la feblesa d'una enti­tat que es posa a les mans del seu entre­na­dor espe­rant repe­tir el model d'èxit de Jan Laporta amb Pep Guar­di­ola. No hi ha més con­tin­gut. Això sí, a par­tir d'ara, el pre­si­dent i Andoni Zubi­zar­reta hau­ran de can­viar la seva posada en escena tra­di­ci­o­nal­ment immo­bi­lista. La pilota els ha posat a lloc i no hi ha cap marge d'error. O va bé, o sor­ti­ran tots ple­gats en glo­bus.

Els clubs ben orga­nit­zats, els que no depe­nen de l'entre­na­dor de torn; els que no viuen al dia amb les deci­si­ons d'un pre­si­dent il·lumi­nat que porta entre­na­dors sota el braç pas­sant per sobre de tots els infor­mes dels tècnics; els que tenen una filo­so­fia i se la cre­uen de veri­tat, en la victòria i en la der­rota; els que escu­llen entre­na­dors d'un deter­mi­nat per­fil pas­sant d'un a l'altre com qui té dub­tes d'anar de viatge cap al fred o cap a la calor; els que no viuen pen­dents del que fan i diuen els mit­jans de comu­ni­cació per deci­dir anar cap a la dreta o cap a l'esquerra; els que no per­den el temps fus­ti­gant de manera malal­tissa exen­tre­na­dors glo­ri­o­sos; els que tenen jun­tes direc­ti­ves que no dis­cu­tei­xen sobre la pre­pa­ració física…, aquests clubs fan via sense neces­si­tar que arribi un entre­na­dor, armi el seu dis­curs, ompli d'ener­gia el sac que ells han bui­dat amb la seva pas­si­vi­tat i il·lusi­oni el segui­dor (perquè ell n'és un i coneix els seus sen­ti­ments). Feli­ci­tats a Luis Enri­que. Ho va fer molt bé.

I dit això, el pre­si­dent i Zubi hau­ran d'espa­vi­lar perquè si una cosa neces­sita Luis Enri­que per viure és inten­si­tat. Aquí s'ha aca­bat el dis­curs de la calma, del ja veu­rem, del passi vostè demà. L'asturià ha traçat les línies mes­tres del seu pro­jecte i no hi ha revolts que val­guin. Si vol cinc juga­dors nous (per dir un nom­bre qual­se­vol), seran cinc. I cinc no són tres fit­xat­ges, un del plan­ter que pujarà i bai­xarà i un que espe­ra­rem a veure què. Cinc són cinc. I aquesta inten­si­tat que hau­ria d'anar de dalt cap a baix es viurà en la direcció contrària, però es viurà. I com que el tècnic asturià sap que de l'èxit d'aquesta selecció i con­trac­tació de juga­dors en depèn la seva glòria o el seu fracàs, que Zubi i Barto es pre­pa­rin.

I amb aquesta inten­si­tat con­viu­ran els fut­bo­lis­tes cada dia d'entre­na­ment i, també, de par­tit. A la gespa ani­ran a tot drap perquè a Luis Enri­que li sem­bla que és així com s'ha de viure aquesta pro­fessió de fut­bo­lista. I qui vul­gui, enda­vant, i qui no, no podrà seguir el ritme. Vol dir això que Xavi, aquí, no hi cap? No. O que Cesc, per dinàmic, ara torna a ser indis­cu­ti­ble? Tam­poc. I que Rafinha o Deu­lo­feu, per ambició, són titu­laríssims? Ja ho veu­rem. El que és evi­dent és que el mètode que va con­ver­tir el Barça en el refe­rent mun­dial del sec­tor evo­lu­ci­o­narà cap a on el con­du­eixi l'extècnic del Celta i que, en aquest camí cap a on sigui, serà molt interes­sant veure la gestió del nou líder. Inten­si­tat. Fut­bol. El nou Barça de Luis Enri­que.

Diu­menge, elec­ci­ons. Europa en joc. Per a nosal­tres, un dia molt impor­tant. Però dilluns, l'endemà, i passi el que passi, segui­rem pen­sant igual. I al novem­bre, també. I amb Europa o sense Europa, farem el pas. Que ho tin­guin clar. Tenim pressa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)