Els pales­tins estan molt més acos­tu­mats a per­dre que no a gua­nyar. Puc enten­dre per tant l'esclat immens d'ale­gria que hi va haver en pla­ces i ciu­tats diven­dres a la nit quan l'àrbi­tre va xiu­lar el final d'un agònic par­tit con­tra les Fili­pi­nes que donava als pales­tins el pri­mer tro­feu inter­na­ci­o­nal de la història.

Per un 1 a 0 just, Pales­tina va gua­nyar la Cha­llenge Cup de la Fede­ració Asiàtica de Fut­bol, jugant a les illes Mal­di­ves con­tra les Fili­pi­nes. El fet impor­tant és que aquesta victòria per­metrà a Pales­tina jugar la copa d'Àsia, que curi­o­sa­ment es dis­pu­tarà l'any vinent a Austràlia, cosa que fins ara no havia pogut fer mai. Allà s'enfron­tarà al Japó, l'Iraq i Jordània, que­dant enqua­drat en el grup D. Es dóna el cas que l'entre­na­dor de Pales­tina és ciu­tadà de Jordània, amb la qual cosa hi ha mol­tes espe­cu­la­ci­ons sobre si podrà diri­gir l'equip, jugant con­tra el seu estat, o si pre­fe­rirà apar­tar-se'n.

La victòria com­pensa els pales­tins de les mol­tes difi­cul­tats que tenen per a jugar. La situ­ació del país i el con­flicte amb Israel són causa de contínues situ­a­ci­ons pro­blemàtiques que sovint han cau­sat der­ro­tes als des­pat­xos. Com el 2010, quan van per­dre un par­tit con­tra Sin­ga­pur de qua­li­fi­cació per al mun­dial perquè no s'hi van pre­sen­tar. I no s'hi van pre­sen­tar perquè Israel no els va per­me­tre eixir del país, negant-los el visat per a viat­jar. A més diver­sos juga­dors han estat morts o detin­guts en inci­dents amb la poli­cia i l'exèrcit de l'Estat isra­elià.

El fut­bol palestí es juga ara en dues divi­si­ons dife­rents, per la mateixa causa. Hi ha una lliga de Gaza i una de Cis­jordània –sim­ple­ment perquè els equips ho tenen molt difícil per a viat­jar d'una banda a l'altra del país a través de ter­ri­tori isra­elià.