N'hi ha que hi entenen molt més i no entraré en el debat futbolístic més pur i dur perquè no en sóc especialista. En qualsevol empresa la formació del talent és bàsica per al seu èxit. Es tracta de trobar el relleu dels líders actuals per garantir la continuïtat dels projectes i sostenir la capacitat de seguir sent el referent. Alguna cosa no ha sabut fer el Barça per trobar el recanvi de Xavi Hernández. El futbol és cíclic i és un debat que al seu dia ja es va tenir en el relleu de Guardiola com a jugador. Xavi, tot i els inicis difícils, va ser l'escollit per substituir sobre el camp el de Santpedor. Es va tenir paciència i confiança fluctuant, i l'aposta va acabar sortint rodona. Quan apostes per algú hi ha risc que no funcioni. Però l'aposta ha de ser ferma. I em fa l'efecte que el Barça ha estat poc ferm a l'hora de trobar el relleu de Xavi. En les últimes temporades hi havia dos noms que tenien la projecció per substituir amb garanties la figura del que encara és la batuta del joc blaugrana. Thiago va marxar al Bayern de Munic per una pèssima gestió de camp i de despatx. I perquè Guardiola va saber fer una cosa tan senzilla i complicada alhora com convèncer el jugador que a Baviera disposaria de confiança i paciència. Cesc Fàbregas era l'altre escollit. Va tornar a casa conscient que la batuta havia de ser seva. Però el d'Arenys no ha transmès mai la sensació que s'ho acabava de creure. I això ha acabat calant a l'afició i la directiva. Cesc se'n va un altre cop a la recerca de la confiança i paciència que aquí no ha trobat però que tampoc ha cultivat. I el Barça, per tant, es queda sense els dos jugadors que s'havien col·locat per potencial com a substituts de Xavi. Els dos grans candidats hauran canviat d'aires en només dues temporades. I el fracàs, més enllà de tenir un nom propi, és del Barça. L'aposta haurà de ser una altra. Amb paciència i confiança. I amb Xavi dos anys més. Perquè Xavi es queda o també se'n va?