Josep Maria Bartomeu va fer dimecres davant dels mitjans de comunicació l'habitual tancament de la temporada, un acte que, lamentablement, s'ha convertit en un tràmit sense més sentit que fer-lo perquè toca. I en aquest context, és clar, mirar de passar-lo com millor es pugui. En això el president té un petit avantatge respecte al seu predecessor, Sandro Rosell, que, a més de passar-ho malament, ho demostrava. El Barto riu, s'equivoca, es menja paraules i lletres, i se li escapa un “hòstia!” en ple discurs amb una naturalitat que s'agraeix. Es nota que ja que aquesta presidència li ha caigut del cel la pensa gaudir cada instant. Ben fet.

Però més enllà del somriure i d'aquesta cara de bona persona, al president del Barcelona se li ha d'exigir alguna cosa més, per exemple, la credibilitat. Quan parla el president del Barça el soci l'hauria de creure a ulls clucs, perquè ell, a còpia de comportaments i manifestacions rigoroses, s'hauria d'haver guanyat el respecte. I això no és fàcil d'aconseguir. Li passa a ell i a tants i tants dirigents de tots els àmbits (també el nostre, el periodístic) que es pensen que aquesta qualitat va associada a un càrrec, a una cadira o a una gorra. Ho veiem cada dia ben a prop... Diu Josep Maria Bartomeu que el seu lideratge no és cridaner, entenc, per diferenciar-se del model de Joan Laporta, però el que hauria de considerar no és el tipus, sinó si realment hi ha o no lideratge.

Quan el president del Barcelona surt en roda de premsa és per fer valer el càrrec. No pot ser que la notícia del dia (l'inici de les reunions Barça-Liverpool per contractar Luis Suárez) contradigui la declaració que acaba de fer –“Que jo sàpiga, el Liverpool no ha posat Suárez a la venda”–. Un ja entén que hi ha episodis que necessiten discreció, però dir el contrari de la veritat et converteix en un dirigent tipus Joan Gaspart, que amb l'excusa de barrejar la seva figura de president del Barcelona amb la de l'amic Joan i de “mentir pel bé del club” ha passat a la història com un personatge inqualificable.

Per accedir a la reelecció del 2016 i poder gaudir de l'Espai Barça i del desplegable de Qatar (encara no sabem com és de llarg) cal guanyar-se la credibilitat, i això s'aconsegueix dient les coses com són. El dia 22 de juliol hi ha visita a l'Audiencia Nacional de Madrid pel cas Neymar amb el Barça imputat per primera vegada en la història, però, segons Bartomeu, ell i els seus companys han actuat perfectament i una possible imputació no el fa canviar d'escenari; el 19 d'agost cal anar a declarar a la FIFA per la sanció per haver fet trampes amb els fitxatges dels nens de la Masia, però el president pensa que han actuat correctament; el 15 de setembre comença el judici per l'acció de responsabilitat amb la qual el Barça de Rosell va demandar Laporta i setze directius de la seva junta, però Bartomeu parla que cal una reunió per veure què fan amb aquesta patata calenta que, per cert, ell amb el seu vot favorable va ajudar a cuinar. No parla de les reunions que ja s'han fet ni que els membres de l'anterior junta ja li han deixat clar que no volen res més que justícia; infla el pit amb el futbol de base, però no vol explicar per què s'han carregat els seus responsables, Guillermo Amor i Albert Puig, i per què acabaran als jutjats, ni tampoc que Amor hagi refusat l'oferta de continuïtat per desmarcar-se d'un projecte en el qual no creu; pel que fa a la famosa transparència, no revela les xifres de patrocinis i jugadors (esperarem l'1 de setembre) ni la identitat de la famosa mà negre que tot ho podreix i que, al mateix temps, serveix per justificar actuacions incomprensibles. I tot això per no parlar de la catàstrofe esportiva motivada, entre altres raons, per la contractació equivocada de Tata Martino i els seus mètodes, que, evidentment, Bartomeu tampoc va voler valorar. Això sí, a la caixa hi ha diners i el patrimoni va com un tro. Tics d'altres èpoques. Perfecte doncs.

El Barça, com a motor esportiu i social del país, és una entitat catalana i catalanista al servei de la majoria del poble, i així ho va expressar Bartomeu. Els líders del procés ja ho saben. Tenim pressa.