El salt amputat
una normativa o llei es veu sobrepassada per la realitat
L'agost de fa onze anys va canviar la vida d'un nen de 14 anys que feia esquí aquàtic al riu Main. En un salt es va quedar enganxat amb la corda. No es va poder desfer i una llanxa que passava a prop no el va veure i l'hèlice li va destrossar la cama dreta. Li van haver d'amputar per sota del genoll. Després de mesos de rehabilitació i una operació d'urgència per una infecció d'una primera pròtesi, en Markus Rehm va començar una nova vida. El cap de setmana passat, aquest noi que ara té 25 anys va guanyar el salt de llargada del campionat d'Alemanya d'atletisme. Ja havia guanyat l'or en els Jocs Paralímpics de Londres, però aquest cop ho va fer competint amb atletes sense discapacitat. Va guanyar amb un salt de 8,24 i va fer la mínima per a l'europeu que es farà a Zuric a mitjan d'aquest mes. Però aquest dimecres, la mateixa federació alemanya que li va donar permís per competir en el campionat nacional i guanyar-lo, no el va incloure en la convocatòria. L'argumentació és que la fibra de carboni de la cama ortopèdica de Rehm (molt semblant a la d'Oscar Pistorius) li podria donar algun avantatge a l'hora de saltar. Rehm va passar diverses proves en un centre de diagnòstic especialitzat en biometria. Vídeos, làser i sensors per tractar de determinar si la pròtesi li proporcionava un efecte catapulta. No s'ha pogut demostrar res empíricament tot i que la federació alemanya considera que té indicis suficients. Al seu dia, Pistorius va acabar guanyant la batalla legal. Després de quatre anys, el Tribunal d'Arbitratge Esportiu li va anul·lar la prohibició de la IAAF i va acabar competint en els 400 metres dels Jocs de Londres 2012. Rehm no descarta anar als tribunals per aconseguir que el deixin competir. Ningú s'ho havia plantejat quan no tenia la mínima. Un cop més la una normativa o llei es veu sobrepassada per la realitat. La realitat de qui ha fet d'una discapacitat un exercici constant de superació.