En nom del pare
A banda del mundial de bàsquet, aquests dies s'està jugant a Polònia el mundial de voleibol. És un mundial de rècords. El partit inaugural es va jugar a l'Estadi Nacional de Varsòvia. 62.000 espectadors van veure en directe la victòria de l'amfitriona, Polònia, contra Sèrbia (3-0). Fins ara, el rècord era del 1952 en un partit entre la Unió Soviètica i Txecoslovàquia a Moscou (50.000 aficionats). Però més enllà d'aquesta xifra espaterrant i que genera enveja sana, el mundial de Polònia també ha batut un altre rècord. Per primer cop, coincideixen quatre pares (seleccionadors) amb quatre fills (jugadors) en el mateix torneig. La relació amb més seguiment mediàtic és la del Brasil. La canarinha ha guanyat els tres últims mundials consecutius. Sempre amb Bernardinho a la banqueta. En l'últim mundial (Itàlia 2010), Bernardinho va convocar el seu fill Bruno de Rezende, Bruninho. Una part de la premsa brasilera el va criticar molt perquè va deixar fora de la llista Ricardinho, un dels millors col·locadors del món. El Brasil, però, va guanyar l'or. Des de llavors, el pare sempre ha convocat el fill en les grans competicions, i ara, a més, l'ha fet capità de la seleção. Laurent Tillie és el seleccionador francès i té el seu fill Kevin jugant amb els bleus. Al Canadà també es troben pare i fill al mateix vestidor. Glenn Hoag s'ha fet càrrec de la selecció nord-americana després de voltar per mig món i ha decidit convocar un jove rematador de 22 anys i 2 metres: Nicholas Hoag, el seu fill. I demà serà un dia especial a casa dels Uriarte. Aquest cop, però, la relació pare-fill és diferent, perquè coincidiran a la pista però amb equips diferents. El pare (Jon) és el seleccionador d'Austràlia. Al davant es trobarà el seu fill Nicolas, un dels puntals de l'albiceleste que entrena Julio Velasco. Trobar l'equilibri entre pare-fill i seleccionador-jugador no ha de ser gens fàcil. Aquests dies, a Polònia, el voleibol és protagonista i alguns juguen en nom del pare.