Només hi ha dues ciutats candidates als Jocs Olímpics d'hivern del 2022: Pequín (Xina) i Almati (Kazakhstan). Oslo hi va renunciar dimecres per falta de suport financer del govern noruec després d'una votació al Parlament, on el partit conservador (que té majoria) hi va votar en contra. La renúncia d'Oslo és l'última d'una llarga llista de ciutats europees occidentals que s'han fet enrere. Barcelona-Pirineus va ser la primera que va decidir no aspirar-hi quan tot just era precandidata. A Davos (Suïssa) i Munic (Alemanya) es van fer dos referèndums populars i també es va avortar la candidatura. Molts donaven per fet que la ciutat bavaresa era la gran favorita amb un alemany (Thomas Bach) de president del COI. La cursa va començar amb sis ciutats. Lviv (Ucraïna) va abandonar per la situació política convulsa del país. Cracòvia (Polònia) es va retirar perquè els ciutadans també van refusar amb un 70% la licitació olímpica. I Estocolm (Suècia) va fer marxa enrere perquè el govern va negar el suport financer necessari. Ara el COI té una patata calenta. Si Pequín és la guanyadora hi haurà tres Jocs consecutius a l'Àsia de l'est: Pyeongchang (Corea del Sud), jocs d'hivern del 2018; Tòquio (Japó), Jocs del 2020 i Pequín 2022. La llei no escrita en les últimes dècades de les rotacions continentals hi juga en contra i l'acumulació de tres Jocs en aquesta zona no agrada al comitè. Almati, la capital comercial de l'antiga república soviètica, també és a l'Àsia (central). El seu model és una còpia de la grandiloqüència i gran despesa de Sotxi 2014 (Rússia). Un model que va en contra del full de ruta de Bach. El punt clau de la seva agenda 2020, que s'ha de votar al desembre, és precisament els esforços per reduir el cost dels Jocs. Tampoc convenç que estiguin tan a prop en el temps i en l'espai dos Jocs d'hivern (passarien vuit anys entre Sotxi i Almati). Per qui es decidirà el COI? La resposta, el 31 de juliol del 2015 a Kuala Lumpur.