Peja és una ciutat de l'oest de Kosova, al peu de les muntanyes de Rugova. Un entorn magnífic però una ciutat humil. D'aquest racó dels Balcans és Majlinda Kelmendi, la millor esportista de la breu història d'aquesta república. Kelmendi és bicampiona del món de judo però des de fa uns anys té pendent tancar una història inacabada amb els Jocs Olímpics. L'entrenador de Kelmendi és Driton Toni Kuka. És el propietari del gimnàs Club Ippon, situat al capdamunt d'un turó i a només 100 metres de la casa familiar de Kelmendi. Kuka era el millor judoka de l'ex-Iugoslàvia en 68 kg i ferm candidat a participar en els Jocs de Barcelona 92. Un any abans de la competició, els albanesos de Kosova van ser exclosos de l'equip iugoslau quan va esclatar el conflicte bèl·lic. Allà es va acabar el seu somni olímpic. Va perdre amics i familiars a la guerra però mai va perdre la seva passió: el judo. L'any 2000 va refundar el gimnàs i des d'aleshores ha estat el mentor de la principal figura de l'esport kosovar. Kelmendi ha guanyat els dos últims mundials (2014 i 2013) i l'últim europeu (2014) en la -52 kg. És la número 1 del rànquing mundial i ha refusat ofertes econòmiques astronòmiques per competir sota la bandera de l'Azerbaidjan. En els Jocs de Londres va fer-ho amb la d'Albània perquè el COI encara no havia reconegut Kosova. Era una de les favorites per pujar al podi, però va perdre en vuitens de final. Queden dos anys però tota la seva preparació està focalitzada en Rio de Janeiro. Aquesta setmana el COI ha reconegut de forma provisional el comitè olímpic de Kosova. S'ha de ratificar aquest desembre a Mònaco. I serà llavors quan Kelmendi podrà tancar el cercle. El que va deixar obert el seu entrenador poc abans de Barcelona 92, el que ella tampoc va poder emmarcar a Londres. Ara ho podrà fer com sempre ha volgut. Com a atleta kosovar, sota la bandera del seu país. La dama de Kosova s'entrena per posar-hi un final feliç a Rio 2016.