Són onze però al final tot acaba depenent de l'un o l'altre, dels encerts però sobretot dels errors de l'un o l'altre. I aquest és en definitiva el misteri del futbol. Què falla? Com és que de sobte un equip ben armat es transforma en un grup que deambula sense rumb? És aquella mà que Piqué no sap evitar i que permet a Cristiano Ronaldo sumar un altre d'aquests seus gols fàcils de penal? És Busquets –o qui fos, que al final no me'n vaig aclarir–, que s'oblida de Pepe i el deixa rematar tot sol en el segon gol? Són Iniesta i Mascherano en l'errada del tercer? És Luis Enrique –l'entrenador també juga–, que es precipita en el canvi de Xavi i desconcerta tothom?

Un equip de futbol és, això ho sabem tots des de sempre, una màquina delicada en què els engranatges són la peça més sensible que ens puguem imaginar. I pocs exemples deuen haver-hi més clars que el partit d'ahir al Bernabéu. Un partit en què hi ha uns minuts en els quals el Barça va tornar a semblar aquell equip piconadora que Pep Guardiola va saber armar i que de sobte, sense que sapiguem gaire per què, es transforma en un equip vulgar que acabem pregant perquè no reba una maneta en el camp on més mal fa.

I com s'opera el canvi? Doncs és difícil d'explicar: una errada de l'un i una de l'altre i tot se'n va avall. A la que et gires ja tens tres gols en contra i enmig dels nervis lògics tens la sensació que el cap sembla que no funcione amb la qualitat necessària.

I et trobes jugant amb un mig del camp format per Rakitic, Busquets i Sergi Roberto, un mig del camp desconcertant i que no crec que ningú, en absolut, hagués previst enmig de les acalorades converses de la setmana prèvia.