Tito Rabat va guanyar diumenge el mundial de motociclisme de Moto 2. El talent, la constància i la gran capacitat de treball han portat el barceloní a recollir l'èxit que perseguia des de feia anys. Ell mateix ha reconegut que la metamorfosi que ha experimentat en els últims temps es deu, en part, a la feina de la seva psicòloga, Eva Molleja. Amb ella ha fet el salt de qualitat definitiu. Luis Enrique ja fa unes quantes temporades que treballa amb el mallorquí Joaquín Valdés. La gestió del grup, el control de les emocions del vestidor o la potenciació de les capacitats de cada futbolista formen part de la relació entrenador-psicòleg. Això i més. Preparen les rodes de premsa de l'entrenador asturià i aquests dies segurament té feina específica després de la derrota al Bernabéu. La figura del psicòleg ha anat entrant amb calçador en l'esport, però en els últims anys s'ha naturalitzat la seva presència i ha adquirit una importància sovint invisible però transcendent. En l'esport d'elit, hem sentit moltes vegades que la línia que separa l'èxit del fracàs depèn més d'una qüestió mental que no pas física o tècnica. És obvi, doncs, que de la mateixa que s'entrena el cos també s'ha d'entrenar la ment. Més que fer miracles o resoldre grans problemàtiques, el psicòleg esportiu ajuda a optimitzar el rendiment. Fa temps que crec en la figura del psicòleg esportiu, seduït pel coneixement d'en Pep Marí, cap de psicologia del CAR de Sant Cugat. Ell em va fer creure que la psicologia també juga i de manera recorrent em ve al cap la fórmula de la piràmide que explica en el seu llibre Aprendre dels campions: poder aprendre, voler aprendre, saber aprendre i demostrar allò après. Així s'arriba a donar el màxim rendiment. El que va portar Tito Rabat a guanyar el mundial de Moto 2. I el que podria portar el Barça de Luis Enrique a trobar el camí de l'èxit. És un ingredient més, però ja s'ha convertit en imprescindible. La psicologia també juga. I molt.