L'esport d'elit femení està trencant en els últims temps un tòpic instaurat des de fa anys. La maternitat semblava incompatible no fa gaire amb una carrera professional. Hi havia casos d'esportistes que havien recuperat el seu millor nivell després de ser mares. El més conegut és del Paula Radcliffe, guanyadora de la marató de Nova York el 2007 nou mesos després d'haver parit. El seu es va considerar un cas anòmal i, fins i tot, se la va criticar per entrenar-se durant algunes fases de l'embaràs. Però en els últims temps han aflorat molts més casos. I allò que era anòmal ara resulta més freqüent i exitós. Una investigació de la Universitat de Michigan sobre el retorn a la competició i l'entrenament de les esportistes d'alt nivell després de la maternitat conclou que la majoria percep la falta de temps i la menor energia com a barreres per entrenar-se després del part. Però que hi ha un 35% de les competidores que són capaces de superar les seves marques després de tenir un fill. Nova York ha tornat a posar-nos exemples amb noms i cognoms. Dues de les tres primeres classificades de la marató de diumenge van ser mares el 2013. La guanyadora, la kenyana Mary Keitany, i la portuguesa Sara Moreira. De fet, el 31% de les participants professionals en la marató de Nova York són mares. També ho és la britànica Jo Pavey. Medalla d'or en els 10.000 m de l'europeu i en els 5.000 m dels Jocs de la Commonwealth de l'estiu passat, mig any després de ser mare. La maternitat, sovint, encara es considerada com una lesió. Algunes atletes tenen rebaixes de sous i perden contractes comercials. Però cada cop està més demostrat que l'esport d'elit i un embaràs ja no són sinònim de final de carrera, sobretot en proves de fons i resistència. Les dades ho demostren i en podem tornar a parlar el 2016. Serà quan torni a competir la tres cops campiona olímpica Tirunesh Dibaba. La fondista etíop ha anunciat que està embarassada.