Quan un país té voluntat de ser s'ha de mostrar al món. Catalunya va ocupar dilluns un racó en les portades dels principals mitjans internacionals. El procés del país ens ha fet visibles i cada cop hi ha més veus que assenyalen que el partit s'ha de jugar. El món de l'esport fa temps que ajuda a difondre la imatge de país i la marca Catalunya. Des dels Jocs de Barcelona 92, no ha parat de fer-ho i ara, més que mai, ha de perseverar. Alguns diran que només és esport, però ser capaç d'organitzar grans esdeveniments amb eficàcia, rigor i imaginació només té valor sumatori. Potser poc transcendent, però en la balança pesa a favor de projectar la idea que Catalunya és garantia de feina ben feta. La setmana vinent es decidirà a Mònaco si Barcelona és la seu del mundial d'atletisme del 2019 i es completa un pòquer del qual poden presumir molt poques ciutats al món: seu dels Jocs Olímpics, d'un mundial de futbol, de natació i d'atletisme. Si Barcelona és l'escollida (s'ho juga amb Doha i Eugene) s'esvairà qualsevol nuvolosa sobre la possible influència negativa de l'actual conflicte polític. O el que és el mateix, en l'àmbit internacional també perdran la por. Aquest desembre, el Palau Sant Jordi serà l'escenari del Gran Prix de patinatge artístic sobre gel, una nova ocasió de situar Catalunya al món en el camí cap a la possible candidatura d'uns Jocs Olímpics d'hivern. La lliga francesa de rugbi ha escollit el Camp Nou com a escenari de la final del Top 14 del 2016. Serà el primer cop que es jugarà fora del territori francès. I el camp de la PGA de Catalunya es postula per acollir la Ryder Cup de golf del 2022 després de l'intent fallit de Tres Cantos 2018 (Madrid). Tot ajuda per situar Catalunya al món. I quan ho fem definitivament com a país, l'esport encara tindrà més motius per mostrar-se com a poble. L'esport només és una eina més. L'objectiu que alguns compartim és un altre: que ben aviat Catalunya sigui al món amb tots els ets i uts.