Ja fa temps que els organitzadors dels i els que en tenen els drets televisius decideixen al davant dels grans protagonistes de qualsevol esdeveniment. Els esportistes són els actors principals, però sovint, no tenen ni veu ni vot. Per primer cop des dels Jocs Olímpics de Seül 1988 hi tornarà a haver finals d'atletisme en horari matinal a Rio 2016. Seran tretze proves. Les cinc que es fan al carrer: tres de marxa i les dues maratons, i vuit més a la pista de l'estadi João Havelange. Està confirmat que la primera final matinal serà la dels 10.000 metres femenins i encara no se sap si també ho faran amb les finals dels 100 metres, la prova reina de la velocitat. És com un peix que es mossega la cua. El Comitè Olímpic Internacional justifica la decisió per tenir més audiència i més visibilitat a la majoria de zones del mapa mundial en funció de les diferències horàries. Semblaria un interès pel bé comú. Però darrere l'excusa de la màxima difusió qui talla el bacallà de veritat és la cadena nord-americana NBC, propietària dels drets televisius al seu país. A Pequín 2008 ja van passar a horari matinal algunes finals de natació i gimnàstica. Ara, i després d'haver pagat més de 4.000 milions de dòlars per tenir en exclusivitat els Jocs de Rio i Tòquio, ha forçat que algunes proves de l'esport rei també es col·loquin a la graella matinal. El COI cedeix als interessos de la principal font d'ingressos i el gegant televisiu no en té prou. També proposa que les finals de natació siguin just en l'horari contrari, el nocturn: entre les deu del vespre i la mitjanit. Alguns nedadors ja han criticat ferotgement aquest pla. Anar a dormir més enllà de la mitjanit i aixecar-se d'hora per les sèries matinals suposaria un autèntica bestiesa, sobretot per als que tenen un programa de moltes proves. Per fer negoci no tot s'hi val. Algú hauria de protegir els drets dels esportistes, però les federacions i els organismes, sovint, es deixen seduir per l'eròtica dels diners.