Alemanya ha fet el ple per segona temporada consecutiva i ha situat els seus quatre equips participants (Bayern Munic, Bayer Leverkusen, Schalke 04 i Borussia Dortmund) en els vuitens de final de la lliga de campions. No n'hi ha cap altre. Ja fa uns quants anys que la lliga alemanya funciona i funciona bé. I no és agosarat dir que ara mateix es disputa, amb l'anglesa, la consideració de millor lliga del continent, ja davant de l'espanyola, la italiana i la francesa. La lliga alemanya té rigor econòmic i racionalitat organitzativa. El repartiment de drets televisius és equitatiu. Entre el primer classificat i l'últim hi ha una diferència de 20 milions d'euros. En la lliga espanyola, entre el segon i el tercer n' hi ha més de 100 milions. Cada cop s'ingressa més en aquest concepte perquè s'exporta un producte atractiu a la resta del món. Les assistències als estadis és la més gran d'Europa (43.173 espectadors de mitjana / 26.687 en la lliga d'aquí). Els aficionats saben a l'inici de temporada els horaris i les dates de totes les jornades. La lliga és de 18 equips i això permet descongestionar el calendari. La DFL examina cada any la capacitat de cada club per competir en la Bundesliga segons criteris esportius, legals, d'infraestructures, seguretat i, sobretot, financers. Cap club alemany ha tingut un concurs de creditors en els últims 50 anys. Els ingressos s'han incrementat per sobre del 30% en els últims cinc anys i no hi ha cap entitat en mans de xeics o magnats russos. És veritat que la lògica empresarial no és pot mimetitzar en el futbol, però una estructura sòlida, ben gestionada, que pensa en l'aficionat i amb una direcció competent acaba revertint en un bon rendiment futbolístic. El futbol alemany, tant pel que fa als clubs com a la selecció, està triomfant per la feina ben feta. Dilluns, al bombo de la Champions hi haurà quatre clubs alemanys: Deutschland über alles (‘Alemanya, sobretot'), com diu la lletra de la primera estrofa del seu himne.