‘Monsieur' Henry

No he tin­gut mai en la meua vida més por d'un fut­bo­lista que de Thi­erry Henry. Con­cre­ta­ment, va ser a l'Stade de France. Final de la Cham­pi­ons 2006. Barça-Arser­nal. Déu meu, quina por feia aquell home. Vam gua­nyar la copa, però recorde que eixint de l'estadi vaig fer un comen­tari: “No vull tor­nar a jugar mai con­tra aquest Henry.”

En aquell moment no podia saber que no només no juga­ria mai con­tra aquell senyor, sinó que seria ell qui vin­dria a jugar amb el Barça i ens dei­xa­ria gau­dir de la seua enorme elegància. Ho vam fer. Vam gau­dir com bojos d'aque­lles pilo­tes que aga­fa­ven un efecte impres­si­o­nant de fora cap a dins fins a entrar a la por­te­ria. Vam gau­dir molt del seu joc i del seu tarannà. Del juga­dor i de l'home, ele­gant, dis­cret, eficaç.

Després del Barça, Henry se'n va anar a Nova York a jugar la MLS amb els Red Bulls. I jo em vaig haver d'afi­ci­o­nar a aque­lla lliga. No sé si ha pas­sat perquè la cate­go­ria dels seus juga­dors és menor o perquè ell s'ha fet gran i savi. Però en la MLS he vist fer uns gols a Henry dels millors de la seua vida. Con­tra Kan­sas va fer un gol des de fora l'àrea que encara diuen que és el més impres­si­o­nant que s'ha vist mai en aquell con­ti­nent. Per mi, però, el millor és un gol olímpic, des del córner, con­tra Colum­bus, que crec que és sen­zi­lla­ment insu­pe­ra­ble. L'obra d'art d'un geni.

En la seua reti­rada, Henry ha dit coses bellíssi­mes del Barça de Guar­di­ola que crec que tots agraïm. I no és perquè siga neces­sari cor­res­pon­dre, sinó perquè em sem­bla just reconèixer, alhora, que ell ha estat un dels millors juga­dors de la història. Un home que ens va fer por com pocs i que, després, ens va fer gau­dir com pocs.

Mon­si­eur Henry: em trec el bar­ret davant de vostè. Gràcies per tant de fut­bol que ens ha rega­lat.