Mireia Belmonte, els germans Márquez, l'Atlètic Barceloneta, les noies del Sabadell femení, clarament embrancat amb el combinat estatal de waterpolo femení... El 2014 ha deixat una llarguíssima llista de campions que evidencien el potencial de l'esport català en multitud de disciplines. Amb l'any a punt de concloure proliferen els resums d'aquestes grans fites forjades a còpia d'esforç, sacrifici i talent dels seus protagonistes. Però al darrere, o millor dit al costat, hi ha la feina de tècnics, preparadors físics i directius del nostre esport que sense tenir la presència constant dels focus són vitals per a tantes celebracions. Sovint per al gran públic, aquestes persones queden a l'ombra de les victòries dels seus deixebles, però per la seva implicació directa mereixen aparèixer també en els titulars. N'hi ha molts, gairebé tants com campions, però em permeto destacar alguns que, principalment per coneixement i afinitat, em vénen al cap, començant per Fred Vergnoux, preparador de Mireia Belmonte.

Fa pocs dies, Vergnoux va ser escollit millor tècnic del 2014 per l'Associació Internacional d'Entrenadors de Natació (ISOSC). Un guardó molt ben fonamentat pels resultats a la piscina de Mireia Belmonte: sis medalles en l'europeu de Berlín (dos ors, dues plates i dos bronzes); quatre medalles d'or en els mundials de piscina curta a Doha –amb tres nous rècords mundials inclosos–, i molts més trofeus en altres campionats menys rellevants. Un balanç que reafirma la posició preferent de la nadadora badalonina en l'exclusiu grup de referents de la natació mundial. No hi ha dubte que Vergnoux ha tingut una implicació directa en l'ascensió fins a aquest selecte grup, així com en el fet que s'hi mantingui. La progressió de la seva deixeble des que fa uns cinc anys es va posar a les ordres del tècnic francès ha estat exponencial fins al punt d'erigir-la en la millor nedadora catalana i espanyola de tots els temps. Una feina que té molt a veure amb el temperament perfeccionista de Vergnoux i que li ha sabut transmetre perquè Belmonte explotés tot el seu potencial. I no només en l'aspecte més tècnic, sinó també fora de l'aigua, treballant aspectes relacionats amb la mentalització de la badalonina a l'hora d'afrontar la competició amb tota confiança. Per tot plegat, Vergnoux ha aportat un valor enorme a la nostra natació.

Sense sortir de la piscina, també mereix un reconeixement Chus Martín i per associació la resta del cos tècnic de l'Atlètic Barceloneta, campió de la lliga de campions de waterpolo. Un títol històric que cap equip català masculí havia assolit des de feia gairebé vint anys i que suposa la millor recompensa a una dècada de perseverança per part de moltes persones. De fet, Martín, amb el seu germà i excapità de l'equip, David, de segon, ha tingut el privilegi de ser el principal encarregat de la banqueta marinera en un any històric, però cal remarcar també la tasca del seu antecessor, Santi Fernández, ara director esportiu del club mariner. I és que durant les dotze temporades com a entrenador, Fernández va dirigir pas a pas la construcció d'aquest Barceloneta campió d'Europa.

També s'ha mantingut ben fructífera la col·laboració entre Nani Guiu, entrenador del CN Sabadell femení, i Miki Oca, preparador de la selecció estatal, per tal que el waterpolo femení de casa nostra continuï acumulant èxits. Un any més han guiat una generació de jugadores irrepetible, moltes de les quals han fet doblet en revalidar la Champions femenina amb el club vallesà i penjar-se l'or en el campionat d'Europa de Budapest. Tant de bo la llista continuï el 2015.