I ara què?
Deixem enrere el desafortunat any 2014, marcat per la mort de Titot Vilanova, l'entrenador que havia de dur a terme la transició esportiva post-Guardiola. Però Tito ho hagué de deixar l'estiu del 2013 per culpa de la malaltia que el va portar a la mort. Com a remei d'emergència es va contractar el Tata Martino, actual entrenador de la selecció argentina. Un bon home i un bon entrenador, però, potser, no el més adient per dur a terme la transició que necessitava l'equip, sobretot quan no va aconseguir que es cobrissin amb nous fixatges aquells llocs de la plantilla que ho necessitaven. Ha estat també l'any del comiat de Víctor Valdés, avui encara sense equip després de la greu lesió que patí en el partit contra el Celta de Vigo (26 de març). Encara avui hi ha dubtes sobre els veritables motius que van portar el porter de l'Hospitalet de Llobregat a no renovar pel club. I resta pendent que pugui acomiadar-se de l'afició blaugrana l'únic porter del club que, juntament amb el mític Antoni Ramallets, ha obtingut cinc vegades el trofeu Zamora.
Després de la polèmica del contracte de Neymar, de la discutible necessitat de gastar-se un disbarat en el de Luis Suárez, dels encerts d'alguns fitxatges (Claudio Bravo, Marc-André Ter Stegen –tota una promesa–, Ivan Rakitic), dels resultats incerts d'altres (Douglas, Thomas Vermaelen) i de les reincorporacions (Rafinha) i d'un inclassificable Jérémy Mathieu, el 30 de desembre passat el Tribunal d'Arbitratge Esportiu ratificava la decisió de la FIFA del 19 d'agost passat que, per irregularitats en el fitxatge de menors estrangers, sancionava el club amb una multa de 370.000 euros i la impossibilitat de fer nous fixatges fins al gener del 2016. Tot un pal que deixa molt tocats els serveis tècnics del club i que no deixa altre camí que la reincorporació de jugadors cedits o la incorporació de jugadors del planter.
Després de 16 jornades de lliga, sorprenentment el primer equip només ha encaixat 7 gols (l'equip menys golejat, seguit del Real Madrid,
el València i l'Atlético de Madrid, amb gairebé el doble, 13 gols). Sorprenentment perquè la línia més discutida de l'equip i on es considera que
no s'ha fitxat prou (manca un altre central de confiança i un relleu al lateral dret, atès que Montoya no sembla complaure les exigències
de Luis Enrique) segueix essent la defensa. En canvi, l'equip només ha marcat 36 gols, per 55 el Real Madrid (València, 28; Atlético de Madrid, 27, i Sevilla, 26). I això que el Barça disposa d'un dels millors –si no el millor– trident ofensiu del món (Neymar, Suárez, Messi) sense oblidar el bon inici de temporada de Pedro. Els dubtes,
però, han sorgit de les derrotes en partits importants de la Champions (3 a 2 contra el PSG a
París) i de la lliga (3 a 1 contra el Real Madrid al Bernabéu i derrota a casa contra el Celta de Vigo per 0 a 1).
Això és el que hi ha per endavant: una temporada fins ara plena de dubtes; una renovació del sistema de joc que no acaba de reeixir; una renovació de plantilla que només es podrà fer amb recursos interns; una direcció esportiva sota sospita i una directiva que sembla perduda i amb una credibilitat sota mínims que fa la sensació de no saber reaccionar davant d'una crisi institucional (afers Neymar i Laporta, sentència de la FIFA...) que podria esdevenir també esportiva aquesta temporada (que se sumaria a l'anterior) i la vinent.
Cal reaccionar, i ràpidament, per recuperar una dinàmica positiva. I, si no hi ha més remei, caldrà fer-ho incorporant promeses del planter. No és tan dolent si tenim en compte que en les darreres renovacions (Johan Cruyff, Louis van Gaal, Frank Rijkaard, Josep Guardiola-Tito Vilanova) la incorporació de jugadors de les categories inferiors sempre ha donat bon resultat. És això que en diem el model de la Masia i que la FIFA no ha entès.