S'imaginen Dimitris Gianakopoulos, controvertit president del Panathinaikòs, vestir-se de curt, seure a la banqueta i requerir a Dusko Ivanovic, en un moment determinat del joc, la seva irrupció en pista? Pot semblar una seqüència de ciència-ficció, quasi surrealista en el món professional, però totalment real en un club tendre situat a la localitat russa de Volgograd, a uns mil quilòmetres al sud de Moscou. Es tracta del Krasni Oktiabr, entitat fundada el 2012 i que, a cop del talonari infinit del seu president, Dmitri Guerassimenko, ja està traient el cap en l'àmbit internacional. Això sí, amb ajudes. El curs passat, va rebre una wild card per accedir a la VTB i, en l'actual, per debutar en l'Eurocopa.

No és nou que un milionari que dipositi molts diners a fons perdut en un club tingui excentricitats o vulgui posar el nas en aspectes esportius passant davant dels executius. Guerassimenko, que el 29 de setembre farà 37 anys, va encara més enllà. Ell forma part del roster: s'entrena de forma habitual amb l'equip i fins i tot ha disposat de minuts en partits oficials, sempre de forma testimonial. El primer va ser en la pista del CSKA, el desembre del 2013. Dimecres passat, a la pista del Cedevita, va debutar en la competició europea, en l'últim partit del Last 32. L'equip ja no s'hi jugava res –estava eliminat des de la jornada anterior– i el tècnic, Dirk Bauermann, va accedir a fer-lo entrar quan faltaven 5:38 per al final. La seva actuació va ser innòcua per als seus –un rebot, una pèrdua i dues faltes comeses–, que van vèncer el campió croat. Empresari d'èxit gràcies al sector de l'acer, aquest rus no ha amagat mai que el seu somni d'infantesa era ser jugador professional de bàsquet. De confiança en ell mateix, sempre li n'ha sobrat i, de fet, estava segur que sortiria escollit en el draft del 2000 de l'NBA –era elegible automàticament per edat–, tot i no haver demostrat mai res destacat. Lògicament, ningú el va escollir i, abans de decidir fundar aquest club el 2012, va militar en equips de perfil baix –i ni de la màxima categoria– a Ucraïna. “No he creat el club per poder jugar jo al màxim nivell. No és un capritx. M'estimo el bàsquet i sóc dels que pensen que quan estàs immers en un projecte has d'estudiar tots els matisos i estar-hi integrat al màxim”, ha dit Guerassimenko en diferents entrevistes, defensant una manera de fer gens quotidiana. Ara comparteix equip i entrenaments amb Doron Perkins i Lamont Hamilton, que van iniciar la temporada al Laboral Kutxa, o Romeo Travis, un dels amics íntims de LeBron des de l'etapa de high-school.

Fins ara, les coses rutllen a Volgograd. Llevat del primer curs de tempteig en la superlliga russa –onzè lloc amb un jugador (Fedor Likholitov) actuant també de general manager–, la temporada passada va guanyar-se el bitllet per al play-off a la VTB, en què va caure per la via ràpida contra el Lokomotiv (2-0), i sobretot va arribar a les semifinals de la copa russa, eliminant el CSKA. Un èxit que no va fer res més que atiar la fal·lera del president del Krasni Oktiabr, que està convençut que molt a curt termini el seu equip estarà en disposició de competir de tu a tu amb el Khimki o el mateix CSKA pels títols. Aquest curs acredita un 7-11 en la VTB (onzè classificat), si bé és a tan sols un triomf del vuitè lloc, l'últim que dóna el passi al play-off.

El potencial econòmic de Guerassimenko li ha permès teixir un projecte en una regió que històricament havia respirat bàsquet, però que fins a la seva irrupció n'havia quedat òrfena. Ha creat un club amb expectatives, ha impulsat la construcció d'un pavelló de més capacitat i, de retruc, ha fet cristal·litzar una il·lusió de nen, com la de trepitjar parquets professionals com a protagonista, també a Europa. Ara bé, si el que pretén és que el club creixi i tothom se'l prengui seriosament, hauria de penjar les botes. Ara seria un bon moment.