Maradona va fallar cinc penals consecutius amb el Boca Júniors el 1996 i ningú no se'n recorda. Dos els va enviar al pal i els altres tres els van aturar els porters. És evident que Leo Messi té un problema amb l'encert des del llançament de penal (tres de sis aquesta temporada). També és evident que Messi fa més coses i ben fetes que la temporada passada. Assisteix, recupera pilotes (vuit contra el Manchester City), manté la capacitat de desequilibri i continua marcant. Però tornem als penals. Ahir es va publicar el llibre Onze metres, del periodista britànic Ben Lyttleton. Es capbussa en la soledat dels llançadors de penals i ho fa aportant estadístiques i fent una aproximació psicològica, sociològica, cultural i històrica per interpretar què passa en el duel porter-llançador. El mateix Lyttleton ha exposat aquesta setmana a Eurosport la seva argumentació de què li passa a Messi. I la conclusió és que ha canviat l'estil. És la teoria del porter dependent versus el porter independent. En la primera, el jugador està pendent del moviment del porter. Li cedeix la iniciativa per acabar colpejant la pilota en el sentit contrari. La segona consisteix a escollir on xutaràs sense tenir en compte el porter. Lyttleton explica que Peter Cech, porter del Chelsea, va estudiar els llançaments de Messi en la semifinal de la Champions de fa uns anys i va aguantar la posició sense moure's forçant que l'argentí hagués de decidir per si mateix (el va estavellar al travesser). I que això mateix li ha passat en els últims penals que ha fallat. No mira el porter. No espera el primer moviment de qui té al davant per decidir on l'acabarà llançant i això ha augmentat el seu percentatge d'error. Messi ha reinventat el seu joc, però en els penals es tractaria de tornar a l'essència, al seu mètode inicial. La pregunta seria per què Messi ha canviat d'estratègia. El que no sé és quan temps haurem d'esperar per poder-li preguntar a ell directament. Ell parla al camp.