La setmana vinent es farà a Guiyang (Xina) una nova edició del campionat del món de cros. Una prova en què el domini de l'atletisme africà és insultant. Els millors especialistes europeus i de la resta del món saben que acabar entre els deu primers ja és tot un èxit. Guanyar una medalla és gairebé una utopia. Per primer cop en els últims 35 anys, Portugal no tindrà cap atleta sènior ni masculí ni femení en un mundial de cros (només hi envien dos júniors). Un fet inèdit per a una potència mundial. Portugal és setena en el rànquing històric, amb 21 medalles individuals (6 d'or, 3 de plata i 12 de bronze). En noies, les seves millors especialistes Sara Moreira i Dulce Félix hi han renunciat per preparar la marató de Londres. En nois, cap atleta prendrà la sortida en un país de llarga tradició que ha vist com la crisi econòmica ha repercutit també en el treball amb la base dels clubs. Fa tres anys que cap portuguès puja al podi sènior d'un europeu i amb la baixada de nivell, la federació ha decidit no portar cap atleta a la Xina. I això que si exceptuem el marroquí nacionalitzat belga Mohammed Mourhit (bicampió el 2000 i el 2001), l'últim europeu que va contrarestar el domini africà en un mundial de cros va ser portuguès. Ja fa trenta anys que Carlos Lopes, un mite de l'atletisme portuguès, va aconseguir la seva última victòria en un mundial (en té tres: 1976, 1984 i 1985). Lopes va ser la referència a seguir per molts compatriotes seus, i Portugal va generar atletes de molt nivell com Paulo Guerra, Eduardo Henriques, Albertina Dias i Jessica Augusto. Ara Portugal passa la travessa del desert. La tristesa portuguesa no és, per als malpensats que us heu quedat només en el títol, pel moment de forma de Cristiano Ronaldo. Al seu país, el cros ha estat, és i serà una modalitat que forma part de la història i la cultura esportiva del poble portuguès. Es farà difícil no veure cap samarreta verde e vermelha la setmana vinent a Guiyang.