Luis Enrique (Barça), Pep Guardiola (Bayern) Carlo Ancelotti (Madrid), Diego Simeone (Atlético), Laurent Blanc (PSG), Julen Lopetegui (Porto), Massimiliano Allegri (Juventus) i Leonardo Jardim (Mònaco). Ells són els vuit tècnics que han conduït els seus respectius equips als quarts de final de la Champions. Es tracta d'una llista que reflecteix el canvi generacional que s'ha imposat en bona part de les millors banquetes del continent i que ja arracona il·lustres preparadors de les últimes dècades com ara Arsène Wenger, Louis van Gaal, Manuel Pellegrini i Mircea Lucescu. De fet, dels vuit tècnics que han arribat als quarts de la present edició del màxim torneig continental només un supera la cinquantena: Carlo Ancelotti, que té 55 anys. La resta encara es troba en la quarantena, i en el cas de Leonardo Jardim tot just la va estrenar l'any passat. En aquest sentit, l'entrenador del club monegasc és de tots vuit l'únic que no té un currículum destacat com a jugador professional, fet que no ha estat un handicap per protagonitzar una ràpida ascensió a com a tècnic (amb 24 anys ja es va erigir en el preparador portuguès més jove que assolia una llicència de la UEFA).

Però a banda de transmetre vitalitat, la meitat de tècnics que segueixen endavant en la Champions comparteixen el fet d'haver defensat la samarreta blaugrana al llarg de la seva carrera esportiva: Guardiola, Luis Enrique, Blanc i Lopetegui. I encara més. Tots quatre van coincidir al mateix vestidor la temporada 1996/97. Ben segur que molts dels lectors la recorden per ser la primera de l'etapa post-Cruyff. L'entranyable Bobby Robson es va fer càrrec d'un equip que va fer de pont abans de l'arribada de Louis van Gaal i que va guanyar tres títols: recopa d'Europa, copa i supercopa. Ronaldo, que aquell curs va esclatar com a davanter superlatiu, sobresortia en l'onze de referencia, en el qual també hi havia Blanc com a defensa central, Guardiola en la tradicional posició de 4 i Luis Enrique en la línia d'atac. A la banqueta, Lopetegui exercia de segon porter, ja que el titular era Vítor Baia. El central francès, a qui les lesions no van ajudar a tenir més regularitat com a blaugrana, va abandonar el quartet tot just la temporada següent, igual que Lopetegui. Una decisió que, en el cas de Blanc, va estar condicionada per la seva voluntat de jugar amb continuïtat i assegurar-se la presència en el mundial del 1998, en què es va proclamar campió amb el combinat francès. Una curiositat és que la recopa que Blanc va assolir com a blaugrana la va guanyar imposant-se a l'equip que ara comanda. Pel que fa a Lopetegui, no va aconseguir la titularitat a la porteria en les tres campanyes com a blaugrana i va buscar una nova oportunitat al Rayo Vallecano.

D'aquest grup d'excompanys, Pep Guardiola apareix com l'alumne avantatjat gràcies a un palmarès i un prestigi consolidats. Amb 44 anys – la mateixa edat que Luis Enrique i Simeone– el de Santpedor ja forma part de l'Olimp dels entrenadors, fins on ha arribat gràcies a l'aposta per un futbol valent, que busca ser protagonista amb la pilota als peus. Un manera d'entendre el futbol que, afegint el seu segell particular, també defensen Luis Enrique, Blanc i Lopetegui. Bona notícia per a aquells espectadors que vibren quan el futbol segueix aquesta filosofia.