Entre l'ús i l'abús, hi ha una línia finíssima i subjectiva. Que DeAndre Jordan sigui ara, de llarg, qui hagi tirat més tirs lliures en el play-off no és casualitat. Com tampoc ho és el seu pèssim percentatge d'encert (54/128, 42%). Per posar-ho en context, només tres jugadors més n'han tirat més de 74 en la fase pel títol.

Tothom busca explotar les debilitats al rival i, en aquesta fase en què ens trobem, encara més. I la falta de fiabilitat del pivot dels Clippers des del tir lliure ha estat un filó al qual es van aferrar els Spurs en la primera eliminatòria i, de manera reiterada, ara els Rockets. En el quart partit de la semifinal de l'oest, va ser una constant la presència de Jordan en el tir lliure –en va tirar catorze en cinc minuts, des del minut 3 al 8 de primer quart–, justificada al final pel tècnic, Kevin McHale, perquè Dwight Howard ja tenia llavors dues faltes. Va batre el sostre històric d'intentats a la mitja part (14/28), i va acabar amb un 14/34. La desfeta dels Rockets (-33) no li va donar la raó precisament en la seva estratègia.

No és res nou, però torna a posar sobre la taula el debat sobre la conveniència de regularitzar una estratègia introduïda a final dels noranta per Don Nelson –fer la falta intencionadament al jugador amb pitjor percentatge de tirs lliures del rival–, i que es va instaurar a l'NBA del tot amb Shaquille, l'anomenat Hack-a-Shaq. Normativament és legal, si bé enfanga els partits fins al punt de convertir-los en pastosos i molt difícils de digerir per a l'aficionat perquè no hi ha ritme de joc. Un aspecte que té ara preocupat el comissionat Adam Silver ja que, com subratlla ell mateix, atempta l'espectacle, el leimotiv de la competició. En dos dels quatre partits de semifinals de l'oest entre els Clippers i els Rockets, s'han tirat més de 90 tirs lliures. Una barbaritat.

Potser la solució senzilla, com diuen moltes veus, seria la de prohibir aquesta pràctica a partir del curs que ve. Però, particularment i tot i admetre que no li fa cap bé al bàsquet, seria un grau error. I és que, paradoxalment, s'acabaria protegint els jugadors que fluixegen en un aspecte del joc. I, tal com indiquen Larry Bird o Michael Jordan, “si un jugador no sap tirar tirs lliures, és el seu problema”.