En la vida d'un esportista, de vegades, s'agafa impuls per motius externs a la pròpia progressió del dia a dia. És el que li ha passat a Pedro Pablo Pichardo. El triplista cubà va estar un any sancionat (del març del 2014 al del 2015) per negar-se a canviar d'entrenador per imposició de la Federació Cubana d'Atletisme i fer-ho amb el seu pare. Pichardo ja estava instal·lat en l'elit mundial, però aquesta sanció li va servir per fer el salt de qualitat de l'elit a l'excel·lència. Després de la sanció, Pichardo va tornar amb un punt de ràbia per demostrar que el seu càstig per indisciplina era sobredimensionat. Va tornar a competir a l'Havana i d'entrada va establir un nou rècord cubà amb un salt de 17,94 (deixant enrere els 17,85 de Yoelbi Quedasada del 1997). Però pocs dies després, va enlluernar el món en la primera prova de la Lliga del Diamant a Doha. Va ser divendres passat. Pichardo va fer història i es va convertir en el quart triplista que esmicolava la barrera dels 18 m (18,06). Va inscriure el seu nom al costat del recordista mundial Jonathan Edwards (18,29), el nord-americà Kenny Harrison (18,09) i el francès Teddy Tamgho (18,04). Pichardo forma part del pedigrí selecte de l'escola cubana de triplistes: pèrdua mínima de velocitat entre les fases de salt i velocitat descomunal d'aproximació a la línia de batuda. La seva segona fase (el pas) és senzillament demolidora: plàstica, lineal i eficaç. Escola cubana sublim. La que va encetar el mític Pedro Pérez Dueñas el 1971 (17,40). Des de llavors, el triple salt cubà ha aconseguit 11 medalles en un mundial. El Cuatro P (així és conegut a l'illa perquè es diu Pedro Pablo Pichardo Peralta) ha afegit a les seves condicions innates i la seva formació tècnica i física, un nou impuls. El de la rebel·lió contra l'estament federatiu. Per joventut –21 anys– encara té molt marge de millora. El rècord d'Edwards del 7 d'agost del 1995 podria tenir data de caducitat vint anys després.