Han passat 32 dies des que l'Spar Citylift va alçar el títol de Lliga Femenina, el dia de Sant Jordi a Fontajau, i el pas del temps va posant en perspectiva la magnitud de la gesta. Només cal veure els ritmes amb què transiten els uns i els altres en el mercat per configurar els seus rosters amb vista al curs 2015/16. A l'Avenida, la feina la tenien avançada de setmanes abans del final de la temporada i, simplement, s'han anat oficialitzant acords. A les que continuen (Leo Rodríguez, Ortiz i Ble), s'hi han afegit sis fitxatges (Pedrals, Gemelos, Vitola, Mosby, Marginean i Gidden). Només falta una base –si no hi ha sorpreses, serà Sílvia Domínguez– i el tècnic, Alberto Miranda, ha sol·licitat una tiradora exterior com a onzena fitxa per tancar l'equip. I som encara al maig, a cinc mesos d'iniciar el campionat.

A Girona, el més calent és a l'aigüera. I ni de bon tros per deixadesa, sinó perquè abans s'han de tancar acords econòmics i saber si es pot afrontar l'Eurolliga amb tot el desgast i l'exigència que du d'afegit. A tot això, la revaloració de tots els protagonistes del títol ha provocat que de forma irremeiable hagin canviat d'aires. Ni ara ni tampoc més endavant l'Spar Citylift podia competir amb les ofertes que han tingut Gidden, Ibewke o el tècnic Roberto Íñiguez, ahir rumb a Rússia. A hores d'ara, únicament és segura la presència d'Iho López a l'equip i possible la continuïtat de tres elements: Jordana, Carbó i Chambers. De la resta, per una raó o una altra, no hi ha cap possibilitat que continuïn. És aquest un motiu de preocupació per als aficionats al bàsquet gironí? En absolut. Hi ha temps i mercat suficient perquè la parcel·la tècnica regeneri el projecte amb un tècnic i una plantilla competitives per afrontar el repte de defensar el títol a la Lliga Femenina i estrenar-se a Europa.

No sempre el que es mou primer és qui acaba trobant les peces idònies, si bé constata el desnivell pressupostari entre uns i altres. L'últim curs és un exemple inequívoc de com de bé saben moure's a Girona amb recursos migrats, tot i que s'intueix un increment pressupostari. A més, i com a avantatge, l'Spar ja sap ara amb quines cartes el rival intentarà recuperar el títol.