És el jugador que té el sou més baix de tots els finalistes de l'NBA. Condueix un Mazda, lluny dels esportius enlluernadors de les figueres de Cleveland i Golden State. És un fanàtic del menjar mexicà. Li agrada el picant, i això també explica la seva manera de jugar. Número 61 del draft el 2013, els Cavaliers el van firmar com a agent lliure perquè cap franquícia el va voler. És australià, juga de base, té 24 anys i es diu Matthew Dellavedova. Va decidir el segon partit de la final amb un rebot d'atac (mesura 1,93) i dos tirs lliures en la pròrroga. En el tercer partit va anotar 20 punts (15 després del descans), amb 5 rebots i 4 assistències. Va sortir del pavelló amb ambulància per unes rampes salvatges motivades pel cansament extrem. Els Cavaliers dominen la final contra Golden State 2 a 1 i Matthew Dellavedova, Delly, s'ha convertit en un dels factors diferencials. Alguns el critiquen per jugar brut. Els incidents amb Taj Gibson (Bulls) i Kyle Korver (Atlanta) li han valgut, fins i tot, el bateig com a Bad Boy. Al seu país d'origen, però, el defensen amb orgull: “No és agressiu, és australià.” El seu pare Mark era jugador de futbol australià. Ell hi va jugar del 1999 al 2001 i reconeix que aplica tècniques d'aquest esport al seu bàsquet. Sobretot de pressió defensiva i agressivitat. Ara aquest secundari que ha aprofitat la lesió de Kyrie Irving per assumir més protagonisme s'ha convertit en l'escuder de Lebron James en el camí cap a l'Anell de campions. El seu físic, el seu look i el seu estil de joc l'allunyen de les grans estrelles. És l'antiheroi de Stephen Curry. L'encarregat, fins ara, de frenar el talentós jugador dels Cavaliers. A la universitat de Saint Mary li van acabar retirant la samarreta després de quatre temporades espectaculars. Ara es vol guanyar la glòria. De vegades, els antiherois són molts més interessants. Per imprevistos, pel factor sorpresa i perquè tenen capacitats. Diferents però transcendents.