El discurs dels candidats
La idea era seguir parlant de futbol almenys una setmana més i deixar la política per a més endavant, però ho posen difícil. S'entén que en unes eleccions es minimitza el rival per guanyar vots, però la posada en escena de les eleccions al Barça ha produït en pocs dies situacions tan ridícules com ara la socialització del triplet. No recordo manifestacions de suport a Bartomeu fa un any quan va entregar a Zubizarreta el timó de la reactivació del projecte esportiu; tampoc unànimes mostres de confiança en el criteri del llavors director tècnic per renovar la plantilla, ni tan sols en la substitució de Víctor Valdés. No es va escoltar el mes de gener cap dels candidats a presidir el club defensant com a pròpies aquelles decisions, les apostes i els riscos que finalment han permès a l'equip acabar guanyant totes les competicions. No obstant això, ara veiem que almenys dos candidats que no són Bartomeu demanden la paternitat del triplet. Un, Laporta, perquè fa cinc anys, quan va marxar, ja ho va deixar tot a punt per a l'èxit; l'altre, Freixa, perquè ha estat membre de la junta fins a l'últim dia, encara que discrepava tant de les decisions preses que fins i tot el van deixar al marge. I encara un altre, Benedito, que no es penja la medalla perquè no pot, però que considera que l'únic pare del triplet és Messi. Home, ja sabem que en època d'eleccions se'n diuen moltes, però s'agrairia que s'hi esforcessin una mica més, entre altres coses perquè si no ho fan, una de tres, o són ignorants, o són mentiders, o encara pitjor, sembla ben bé que prenen el soci per estúpid. Si volen combatre Bartomeu o convèncer els votants que la seva continuïtat no és una bona opció per al club, parlin de Qatar, parlin de l'acció de responsabilitat, parlin de la sanció de la FIFA, parlin de la Masia, burxin en la destitució de Zubizarreta o presentin un pla de finançament millor de l'anomenat Espai Barça que els socis van aprovar en referèndum; tenen munició de sobres, però no critiquin la renovació de Luis Enrique ni el fitxatge d'Aleix Vidal, perquè eren decisions necessàries i positives per al projecte, per al club i per a unes eleccions sense urgències. I no deixin anar perles com que Bartomeu ha “ocupat” la presidència però no ha “exercit” com a president, perquè només posen en evidència a qui les fabrica.