El Comitè Olímpic Internacional sempre ha flirtejat amb la corrupció. L'elecció de les seus dels Jocs Olímpics, els lobbies polítics i econòmics que controlen la distribució de poder i els membres del mateix organisme formen part d'una xarxa poc transparent i vulnerable davant els intents de suborn d'aquells que aspiren a convertir-se en el centre del món durant quinze dies (les ciutats candidates). Fa uns anys, el COI va decidir prohibir que els membres de l'organisme visitessin les candidates. Tot un reconeixement implícit del que passava quan hi anaven. Es compraven els vots a preu d'or i privilegis. A més, va establir un criteri de selecció de les aspirants. En funció d'uns informes tècnics i econòmics fets per una comissió d'avaluació hi havia un filtre previ a l'elecció. Per exemple, ciutats com Rio de Janeiro, l'Havana, Leipzig, Istanbul, Bakú i Doha no van passar al seu dia el tall. Tot plegat anava en la direcció de recuperar la credibilitat, de ser més transparent, d'establir mecanismes de control en la carrera olímpica. L'estratègia va acabar amb dues aspirants en el procés final dels últims Jocs que han estat concedits. Només Pequín (Xina) i Almaty (Kazakhstan) van optar als Jocs d'hivern del 2022. El COI sap que això no beneficia la imatge del seu organisme. Les audiències televisives d'aquesta elecció van ser de les més baixes en les últimes dècades. I el gran guru de l'esport mundial ha passat a l'acció. Ha eliminat els filtres. Ja no hi haurà cap tall per a qui es vulgui presentar als Jocs del 2024. Roma, París, Hamburg, Budapest, Los Angeles i Toronto (aquestes dues últimes han de confirmar la seva candidatura) ja saben que arribaran fins al dia de la votació. Comportes obertes per revifar una elecció que ha anat a la baixa i que s'ha concentrat en economies emergents i el poder asiàtic en detriment de països de tradició esportiva. I ja se sap, quan s'obren les comportes, de vegades, la riuada és imprevisible.