Ha arribat l'hora del partit. Els dos equips s'han preparat a consciència per afrontar-lo amb garanties. És el partit de les seves vides. En joc, el títol més preuat en dècades. Fa temps que s'entrenen dur, buscant aliats i complicitats. Els uns ho han fet amb un somriure, amb propostes, engrescant la gent. De fet, la gent els ha conduït fins al partit. Alguns no s'hi volien presentar, però el clam popular els ha acabat empenyent. Aquest partit no l'han jugat mai. Del somni a la realitat. Han unit forces perquè si no poca cosa tenen a fer contra “els altres”. A aquests, el partit els ha agafat amb el peu canviat. De moment, han ensenyat que els agrada juga al contraatac. Sense proposta de joc. No volen seduir. Ans al contrari, han fet tota la preparació a la defensiva i de forma reactiva. Són més de catenaccio. El partit es jugarà al camp, amb un àrbitre teòricament imparcial. Durant la preparació, a “els uns” els han posat traves perquè tinguin l'ajuda dels compatriotes de l'exterior. Han manipulat documentació vital per saber quin és el marc del partit. S'han marcat més d'un autogol fruit de la manca de preparació i han intentat atemorir el rival sense èxit. “Els uns” tenen clar com volen jugar i per què volen guanyar. El full de ruta està marcat. No ha estat fàcil i si guanyen caldrà veure com gestionen la victòria. Però abans de saber el resultat s'ha de jugar el partit. Quan surtin al camp, cada un serà important, cada aportació valdrà el mateix. I al final es comptarà amb dades objectives qui ha guanyat el partit. El marcador serà irrefutable. “Els uns” ja han deixat clar que l'acceptaran sigui quin sigui el signe. “Els altres” han avisat que potser no accepten la derrota. El partit va perillar i, fins i tot, es va fer un simulacre al novembre en què un dels dos equips no es va presentar. Ara no. Ara ha arribat l'hora del partit, oficial i amb regles de joc. “Sortiu i disfruteu”. I quan s'acabi, mà estesa passi el que passi.