Les setmanes prèvies al clàssic de dissabte es van transformar en un compte enrere accelerat per aconseguir que Leo Messi estigués en condicions prou òptimes per no perdre's la gran cita del Santiago Bernabéu. Les presses estaven fonamentades. Quantes vegades la presència del millor futbolista del planeta no ha estat el factor diferencial en partits de la màxima exigència? Només cal recordar l'eliminatòria contra el PSG en la lliga de campions 2012/13, quan l'aparició a la gespa d'un Messi ranquejant va ser suficient per intimidar el rival i superar aquella eliminatòria de quarts.

Afortunadament, a l'actual Barça de Luis Enrique ja no li calen aquest tipus d'actes heroics. L'extraordinari 0-4 registrat al terreny de l'etern rival, així com la imatge exhibida, és l'exemple que l'equip i el mateix crac argentí s'han alliberat de la Messidependència. Ara el millor del món veu com els seus companys són capaços d'anar al Bernabéu i menjar-se el Madrid mentre ell ho observa des de la banqueta, sense haver de carregar-se l'equip a l'esquena i posar en risc el seu genoll esquerre. I ell ho disfruta, com també ho han de fer els aficionats blaugrana. Perquè aquest pas s'ha fet sense que Messi hagi rebaixat el seu enorme talent amb la pilota als peus, sinó a partir del creixement substancial de les peces que l'acompanyen, començant pels seus socis de trident: Neymar i Suárez. En aquest sentit, Messi continua sent el millor en un equip que sense ell al camp també és capaç de ser el millor.

La satisfacció que això genera a l'argentí es va observar en la manera com va celebrar el tercer gol d'Andrés Iniesta mentre s'escalfava a la banda abans de reaparèixer dos mesos després de la lesió per jugar l'última mitja hora del clàssic. L'emotiva abraçada amb el manxec evidencia la seva identificació amb l'equip tot i que no pugui ser a la gespa. Possiblement, aquesta confiança en el grup va ser determinant per acceptar després de consensuar-ho amb el cos tècnic el fet de no aparèixer en l'onze titular blaugrana en el clàssic. Un fet insòlit tenint en compte altres precedents similars.

Els dos mesos d'absència de Messi han finalitzat i el Barça ja pot tornar a disposar del seu patró al camp. Un retorn que es podrà fer de manera progressiva a l'hora de recuperar el ritme, tot i que pel seu caràcter voldrà que sigui ràpid. Tot i això, ara sap que no hi ha necessitat de córrer i que pot prioritzar més les seves sensacions aprofitant que a hores d'ara l'equip no té urgències. Neymar ha exercit de líder en absència de l'argentí, Suárez li ha donat suport com a rematador letal, Iniesta i Busquets estan en un estat de forma extraordinària i la defensa ha guanyat solidesa. Tot plegat reforçat pel caràcter guanyador que transmet a l'equip Luis Enrique. Messi en pot estar orgullós.