És any de Jocs Olímpics i l'esport rei, l'atletisme, fa esforços per intentar mantenir intacta la seva credibilitat. Al novembre hi va haver un autèntic sisme en el món de l'atletisme amb la revelació d'un sistema de dopatge organitzat a Rússia i les acusacions de corrupció sobre les més altes esferes de la federació internacional (ahir es va decretar ordre de cerca i captura de la Interpol d'un dels fills de l'expresident Lamine Diack i membre de la federació). Tot plegat ha deixat la reputació de l'atletisme sota mínims, i alguns són partidaris de fer taula rasa i començar de zero. És el que ha proposat la Federació Britànica d'Atletisme. Aquesta entitat ha demanat eliminar tots els rècords mundials i crear un registre mundial públic de controls. A més, proposa que tots els atletes que donin positiu per dopatge siguin castigats amb vuit anys sense poder competir. Mesures radicals per intentar recuperar la confiança perduda. De les 47 proves olímpiques de l'atletisme, el 46,8% tenen rècords del món de fa més de vint anys. El problema és establir on es posa el límit temporal per esborrar tots els rècords. La República Democràtica Alemanya tenia un sofisticat dopatge d'estat amb marques que ara mateix resulten impossibles de superar. També queda clar que Rússia, suspesa sense competir, en tenia un altre. Kenya ja ha estat severament advertida i, per exemple, tot i que Florence Griffith mai va donar positiu per dopatge va deixar de competir després d'establir rècords estratosfèrics en 100 i 200 m en els mateixos Jocs de Seül en què Ben Johnson va protagonitzar un dels majors escàndols de l'atletisme de tots els temps. Només la determinació i la valentia permetran a l'atletisme recuperar el seu prestigi, però abans s'hauran de depurar responsabilitats. Començar de zero és una mesura contundent, però quedar-se a mitges tintes resta credibilitat a la voluntat de fer de l'atletisme un esport net. Sebastian Coe té la paraula.