Aquests dies es disputen dos campionats d'Europa que suposen una alenada d'aire per als amants de l'essència de l'esport. Reconforta veure les imatges de dos països entregats a la passió del waterpolo i l'handbol, aferrats a la puresa de l'esport com a símbol d'identitat i entregats a uns equips que responen amb un còctel de passió, talent i competitivitat. L'europeu de waterpolo es juga a Belgrad (Sèrbia). En un pavelló amb capacitat per a 12.000 espectadors (tot i que una part de l'aforament no està disponible) que s'omple per veure en acció els dofins”. Així es coneix la selecció de Sèrbia, vigent campiona del món i d'Europa. La capital està plena de cartells publicitaris en què els herois són els jugadors i les jugadores de waterpolo. El ministre d'Esports no es perd cap partit de la seva selecció. Només un jugador juga a Sèrbia. Els clubs estan passant una crisi econòmica i de projecte de futur preocupant, però l'essència del waterpolo es manté intacta. El pavelló/piscina està ple de nens que idolatren figures com Filipovic, el líder, o el seleccionador, Dejan Savic, tota una institució al país. Uns 600 quilòmetres més al nord, el Tauron Arena de Cracòvia (15.000 espectadors) acull els partits de la selecció amfitriona de l'europeu d'handbol. Un espectacle visual i sonor que acompanya els homes de Miachel Blieger, el veterà entrenador alemany que dirigeix Polònia. A diferència dels clubs de waterpolo de Sèrbia, els clubs d'handbol de Polònia s'han fet un lloc en l'elit. Entre el Kielce, el Wisla i el Gornik aporten un 75% de la selecció. Però més enllà de les diferències el que sobresurt és com es viu l'handbol a Polònia. L'essència torna a recuperar l'aspecte central. En un món de l'esport cada cop més globalitzat i absent d'autenticitat, aquests dos europeus són la confirmació que l'esport autèntic es cuida des de la base, es fomenta amb suport institucional i triomfa amb referents de proximitat. Essència en estat pur.