Els genis són diferents de la resta per la capacitat que tenen de fer allò que la resta no són capaços ni d'imaginar. La facultat de crear. Ho fan com si fos una normalitat, fins i tot, aplicant certa rutina en la creació. Marcelo Bielsa va dir que “un geni és un boig útil per a la societat”. En el món del futbol hi ha un geni que sobresurt de la resta. I tenim la sort de veure'l jugar gairebé cada tres dies. Messi transcendeix el futbol. És capaç de persuadir aquells que veuen amb certa indiferència 22 jugadors en un camp de futbol. Té el talent, però també la singularitat de crear des de la senzillesa. Una pausa, congelar la pilota un segon, trepitjar-la quan tothom hauria rematat al primer toc és el resultat de la seva última creació. L'última del seu catàleg. Messi és dels pocs privilegiats que imagina el que passarà o el que vol que passi més ràpid que els rivals. S'anticipa en la visualització i executa amb determinació. Domina els processos de recollida d'informació, anàlisi i decisió. La dissenyadora catalana Míriam Ponsa té aquesta frase en el seu compte de Twitter: “Ho puc resistir tot excepte crear.” A Messi li passa el mateix. Amb la pilota crea. Per necessitat pròpia i per gust de la resta. Amb el futbol sembla que té un sentit diferent. Juga per guanyar, però també juga per trobar l'essència, per emular altres genis pretèrits del futbol mundial, per sobrepassar els límits. I això només ho fan els genis. Ell fa anys que ho fa i això el defineix com a geni. A més, ara té al costat dos artistes capaços d'interpretar-lo com ningú. El geni és solitari, però Messi, per fi, ha trobat qui l'acompanya en el viatge cap a la creació. Dos artistes com Neymar i Suárez. Molts bons, però secundaris del geni. Més enllà dels colors i dels sentiments, a qui crea, com a mínim, se l'observa amb interès. Ja sigui per un penal cruyffià, per una pausa deliciosa o per una jugada maradoniana. Crear és només a l'abast dels escollits, i Messi ho és.