El mes de febrer ha fet aflorar els núvols de tempesta al Martín Carpena. L'absència en la copa i l'escassa competitivitat exhibida han rememorat tics d'èpoques no tan passades i que, des de l'arribada de Joan Plaza a la banqueta l'estiu del 2013, semblaven eradicats. Superats.

El tècnic català havia recuperat l'orgull a l'Unicaja, portant el Barça Lassa al límit, fins al cinquè partit en les semifinals del darrer play-off, o duent-lo fins a la final de l'última supercopa atonyinant el Madrid en les semifinals. Però ara, pocs mesos després d'aquestes fites, l'equip està al pou. Transita sense identitat, abaixa els braços i no ofereix respostes davant d'adversitat. No té gens clar el futur en la Lliga Endesa –és novè amb balanç negatiu (10-11) i, en les tres properes jornades, ha de visitar el Barça Lassa (líder) i el Laboral Kutxa– i a Europa ja ha escrit la seva defunció, després de cinc derrotes seguides en el Top 16. I les tres últimes, per 18 o més punts de diferència. Un desastre total.

El camí en l'ACB és reversible si pot trencar la dinàmica. Però el problema és com ho fa ara, quan l'exercici ja fa baixada i no s'atura fins al juny. Les lesions estan passant factura –són baixa Markovic i Jamar Smith–, però això no pot ser excusa en un club de tant pressupost. I, si ho és, evidencia que a l'estiu no es va planificar la temporada com hauria convingut. Que Alberto Díaz sigui de fa setmanes el base més sòlid, al davant de DeMarcus Nelson i Nedovic, és simptomàtic, si es té en compte que el malagueny va ser l'últim a arribar. O també ha quedat constatat que la construcció del joc interior té moltes llacunes, començant per Suárez de 4 i després, sense tenir un center pur que tingui joc al pal baix. Hendrix ho pot fer, però molt puntualment, i Fran Vázquez acostuma a anotar en continuacions o pilotes doblades. Tot això (i més), sense tenir en compte el que Plaza va insinuar diumenge, que hi ha jugadors als quals falta “compromís”.

Arribats a aquest punt, potser el preparador haurà de variar el seu ideari per sortir d'aquest sot. No repartir minuts entre tots com habitualment sempre fa, sinó marcar rols i apostar per una rotació curta, amb els que el vulguin o puguin seguir.