L'octubre del 2009, el discurs de Luiz Inácio Lula da Silva va convèncer una gran majoria dels membres del Comitè Olímpic Internacional perquè Rio de Janeiro fos escollida per als Jocs Olímpics del 2016. Una presentació emotiva, passional sustentada en un projecte ambiciós però poc avançat, en unes previsions econòmiques que havien de situar el Brasil com a motor mundial i en el greuge que quedava reflectit en un mapa gegant on s'indicaven els països on s'havien celebrat els Jocs (30 edicions a Europa, 12 als Estats Units, 5 a Àsia i 2 a Oceania). Lula va dir que la candidatura de Rio era la de tota l'Amèrica del Sud. Han passat més de sis anys i només queden cinc mesos perquè s'encengui la flama olímpica a Maracanã. Ahir es va saber que el PIB del Brasil va caure un 3,8% el 2015, el pitjor resultat dels últims 25 anys. Fa dos dies es van fer públiques les xifres de venda d'entrades. Només se n'han venut fins ara un 47% de les disponibles (a Londres 2012 es van vendre 8,2 milions d'entrades de les 8,5 disponibles). El virus del Zika ha afegit incertesa als atletes i els turistes que han de visitar Rio durant els Jocs. Aquesta setmana també s'ha conegut un nou endarreriment en la pista de l'estadi olímpic que ha d'instal·lar l'empresa Mondo. L'impagament de factures d'electricitat i aigua per valor de 225.000 dòlars i el mal temps han fet que l'aspecte que presenta ara mateix l'estadi João Havelange on s'han de fer les proves d'atletisme disti molt del que ha de presentar d'aquí a cinc mesos. El velòdrom és la instal·lació que va més endarrerida. Havia d'estar acabat a finals del 2015 i les autoritats municipals i regionals de Rio han contractat una nova empresa per reforçar els treballs. Intervencions que s'han fet també en altres instal·lacions i infraestructures. Cada cop Rio té menys marge per donar forma a la cidade maravilhosa que tothom espera. I alerta amb el llegat dels Jocs, sobretot per a un poble brasiler ja prou castigat.