9.79 és el títol d'un documental molt recomanable de l'ESPN nord-americana que explica com la carrera batejada com la del segle es va convertir en el frau del segle. 9.79 és la marca de Ben Johnson en la final dels 100 metres dels Jocs Olímpics de Seül del 1988. Va guanyar l'estrella Carl Lewis, però dos dies més tard va donar positiu per anabolitzants. Cinc dels vuit participants d'aquella cursa es van veure involucrats en casos de dopatge, reconeguts pels mateixos protagonistes i entrenadors en el reportatge. D'allò en fa 28 anys i semblava que seria un abans i un després en la lluita contra els tramposos. Al seu moment ho va ser, però l'atletisme continua en l'ull de l'huracà. Han canviat els mètodes de dopatge i el perfil dels atletes, però l'esport rei dels Jocs ha estat incapaç de fer net. Si la prova per excel·lència de la velocitat són els 100 metres, la de mig fons és la dels 1.500 metres. I aquesta distància llegendària ara també té la seva carrera de la vergonya: la final femenina dels Jocs de Londres. Cinc atletes que hi van prendre part també estan relacionades amb el dopatge. Cinc, com a Seül. La turca Asli Cakir Alptekin va guanyar l'or i ja ha estat castigada. Vuit anys per positiu en dopatge (valors anormals a la sang). No podrà competir fins al 2021. La subcampiona i també turca Gamze Bulut està sent investigada pel mateix motiu i podria seguir un camí idèntic. La bielorussa Natallia Kareiva, setena; i la russa Yekaterina Kostetskaya, novena, també han estat sancionades amb dos anys per positius. I aquesta setmana s'hi ha afegit la sueca d'origen etíop Abeba Aregawi. Suspesa provisionalment en espera de la confirmació del positiu. Va quedar cinquena a Londres i és la vigent campiona del món. De la velocitat al mig fons. De Seül 1998 a Londres 2012. Una altra carrera de la vergonya. Els Jocs de Rio són a tocar i hi ha molta feina per fer per evitar una nova carrera de la vergonya. I ja seria la tercera.