Ara que l'equip ha trobat una línia de joc i estan arribant els resultats és el moment d'aixecar la vista del dia a dia i mirar de perfilar el projecte esportiu per a la propera temporada. El problema és que sense un director esportiu legitimat, ferm, secundat públicament pel nou president, no es pot dibuixar amb traç decidit el que ha de ser l'any de l'ambició.

De fet, aquesta figura ja hauria d'estar treballant fa setmanes al club. No vull dir que els bons professionals que ja hi treballen no estiguin preparats per assumir la direcció esportiva, penso que sí, que podrien ser capaços de fer-ho, però abans el club hauria de validar-los, d'apostar-hi decididament i no de forma interina com fins ara.

Sense una direcció de club visible, sense una direcció esportiva ferma, sense uns referents clars al camp, el club camina amb poca llum cap al que se suposa ha de ser l'any I de l'era post-penúries econòmiques. No és que pensi que ara que l'equip ha trobat el to i ha encarrilat la permanència sigui ja el moment d'establir un gran cap de l'àrea esportiva, sinó que ja fan tard. Si l'aposta per Ángel Gómez o qui es cregui que ha de succeir Perarnau triga gaire a fer-se, només Galca capitalitzarà la salvació i això debilita el nou director esportiu. És més convenient que sigui a l'inrevés, que l'entrenador sigui una aposta del director esportiu.

Mentrestant, s'obre el debat sobre la continuïtat de Galca, garantida per contracte si l'equip acaba entre els onze primers. I un es pregunta si aquest contracte és el mateix que va firmar Paco Flores en la seva darrera etapa? I aleshores, qui està/continua manegant el club des de l'ombra? Abordar la renovació de Galca no ha de dependre de què diu el seu contracte. S'ha de valorar si és l'home adequat per liderar el projecte de l'ambició.

Personalment penso que Galca pot fer-ho i que hauria de ser l'aposta de futur. Però ha de tenir ben a prop un director esportiu fort que li faci saber que és ell qui mana, i que entre tots dos dibuixin amb encert una plantilla que retorni la il·lusió. La sensació que hi ha ara és de dubtes i interinitat, i això et fa més dèbil.