“En momento dado”, va arri­bar Johan Cruyff. Era l'agost del 1973 quan la direc­tiva d'Agustí Mon­tal de la mà d'Armand Carabén va fit­xar el con­si­de­rat lla­vors un dels millors juga­dors del món. L'Ajax el volia tras­pas­sar al Real Madrid, però Cruyff, amb un acte de rebel·lia que els culers van agrair, s'hi va negar dient que ell només fit­xa­ria pel Barça. Cor­rien, doncs, els dar­rers anys de la dic­ta­dura i Cruyff arri­bava a Bar­ce­lona amb una aure­ola de juga­dor excep­ci­o­nal: amb l'Ajax havia obtin­gut vuit títols de lliga i tres copes d'Europa segui­des (1971, 1972 i 1973) i una Pilota d'Or (1971), amb el Barça n'obtin­dria dues més (1973 i 1974). El Barça no gua­nyava la lliga des de la tem­po­rada 1959/60, i El Flaco no va ser cap decepció: va debu­tar al Camp Nou la vui­tena jor­nada (28 d'octu­bre del 1973) quan l'equip ocu­pava la cator­zena posició en el cam­pi­o­nat i el Barça va gua­nyar el Gra­nada 4-0 amb gols de Cruyff (2), Mar­cial (1) i Sotil (1). Cinc jor­na­des més tard, i després d'empa­tar als camps del Múrcia i el Sara­gossa i de gua­nyar l'Ath­le­tic de Bil­bao, l'Spor­ting de Gijón i el Màlaga, l'equip ja anava pri­mer, posició que va man­te­nir fins al final. Jo no vaig poder veure el debut de Cruyff, coses del ser­vei mili­tar obli­ga­tori d'aquells temps, però des de l'Al-Aaiun i en tele­visió en blanc i negre vaig poder gau­dir d'aquell fabulós 0-5 del Ber­nabéu del 17 de febrer del 1974, amb gols de Juan Car­los (1), Asensi (2), Cruyff (1) i Sotil (1).

Però sens dubte l'empremta ines­bor­ra­ble va arri­bar en la seva fase d'entre­na­dor del FC Bar­ce­lona (1988-1996): qua­tre lli­gues con­se­cu­ti­ves (tem­po­ra­des 1990/91 a 1993/94), la pri­mera copa d'Europa(1992) i la con­fecció d'un equip de somni, el dream team, que reme­mo­rava la taronja mecànica, la selecció holan­desa que, entre­nada per Rinus Mic­hels i amb Cruyff com a juga­dor de referència, va arri­bar a la final del mun­dial de fut­bol del 1974, cele­brat a la República Fede­ral d'Ale­ma­nya i que va gua­nyar la selecció amfi­tri­ona. Es va par­lar lla­vors de fut­bol total perquè, segons el moment de joc i inde­pen­dent­ment de la situ­ació teòrica que ocu­pa­ven al camp, tots els juga­dors podien ata­car i defen­sar. Cruyff va anar més enllà i com a entre­na­dor va optar per un 3-4-3, per pres­si­o­nar al llarg de tot el camp i per tenir el con­trol de la pilota amb un pivot al mig del camp que dis­tribuïa i con­tro­lava els temps del joc. Una fórmula que sem­blava suïcida, jugar només amb tres defen­ses, però que va resul­tar revo­lu­cionària i eficaç en la mesura que tots els juga­dors assu­mien tas­ques defen­si­ves i ata­cants. I aquest model, adop­tat pel Barça en totes les cate­go­ries i millo­rat suc­ces­si­va­ment per alguns tècnics poste­ri­ors (Louis van Gaal, Frank Rijka­ard, Josep Guar­di­ola, el mala­gua­nyat Tito Vila­nova i Luis Enri­que) ha por­tat a gua­nyar tretze lli­gues (per deu entre el 1928 i el 1985) i cinc Cham­pi­ons. Gràcies, Johan, perquè amb tu va començar tot. Que vagi bé, no t'obli­da­rem.