Ho saben fer i ho saben vendre
Em resulta difícil imaginar que un dels pitjors equips de qualsevol lliga d'Europa i de qualsevol esport omplís tots els pavellons on va a jugar. En l'NBA ha passat aquesta temporada. És veritat que la figura de Kobe Bryant és icònica i de fama mundial, però als EUA són els mestres d'entendre l'esport com a entreteniment, com a espectacle, com a producte. I són els mestres a donar-li un embolcall que amplifica i sedueix, fins i tot, aquells poc interessats en l'esport. La gestió del comiat de l'estrella dels Lakers és de traca. L'anunci fa uns mesos de la seva retirada ha encadenat homenatge rere homenatge en cada pista i la culminació a l'Staples Center de la matinada passada és antològica. Ho saben fer i ho saben vendre. Perquè una cosa va lligada a l'altra. El producte és bo, però s'ha de vendre. Sense interès esportiu, la maquinària del show business ha estat engreixada com mai. Samarretes commemoratives a 805 dòlars, gorres de cuir amb or de 24 quirats per 38.000 dòlars, entrades a peu de pista per a l'últim partit per 27.500 dòlars. Negoci en estat pur combinat amb dosis d'emotivitat, discursos del protagonista i d'excompanys, vídeos que toquen la fibra, 60 punts de comiat. Als EUA les principals lligues no coincideixen en el calendari. El futbol americà, el beisbol, l'NBA i l'hoquei sobre gel tenen la seva àrea de lluïment i no es fan la competència de la programació perquè saben que va en contra seu. Aquí n'hauríem d'aprendre. Aquesta setmana han coincidit partits de quarts de final de la lliga de campions de futbol i de l'Eurolliga de bàsquet. Dos productes top que competeixen l'un amb l'altre sense sentit. I d'aquí a unes setmanes coincidiran en un mateix cap de setmana la final four d'handbol amb la final de la lliga de campions. Als Estats Units ho saben fer i ho saben vendre. A Europa continuen sense entendre que l'esport és un producte. I el producte, encara que sigui bo, l'has de fer arribar al comprador.