És kenyà, té 31 anys i es diu Eliud Kipchoge. Diumenge es va quedar a només 8 segons del rècord de la marató. Ha fet 7 cops els 42,195 quilòmetres. N'ha guanyat sis i ha obtingut un segon lloc. El dia que el seu compatriota Dennis Kimetto va establir la millor marca de tots els temps (2:02.57). A Londres va guanyar 160.400 euros, però Kipchoge s'allunya de la vida de ric per seguir fidel al camí que l'ha conduït fins on és ara. A Kaptagat, a l'oest del país, es refugia per entrenar-se. Comparteix una habitació austera de parets blanques. Es lleva cada dia a les 5 del matí, esmorza amb deu companys més després d'escalfar aigua sobre la llenya per fer el té. Renta a mà la roba que deixa assecar sobre uns matolls i quan arriba d'entrenar-se pels camins vermellosos de la vall del Rift mira quina feina domèstica li ha estat assignada. Tallar les verdures de dinar, podar el jardí o netejar els lavabos. Abans de les 9, a dormir. Entén que el seu èxit va lligat a aquest estil de vida. És un maratonià madurat, fet a foc lent. Tàcticament, el millor. Per experiència i per trajectòria. Amb només 18 anys, el 2003, va enlluernar l'atletisme quan va guanyar la final dels 5.000 m del mundial de París superant dues llegendes: El Guerrouj i Bekele. Des de llavors, una dècada a la pista. Pas a pas, cremant etapes abans de fer el salt a la marató. Ha pujat dos cops al podi olímpic en proves de pista (bronze a Atenes i plata a Pequín), però li falta l'or. Des de diumenge passat, aquesta és la seva gran obsessió: guanyar la marató olímpica a Rio. I ho farà com ho ha fet sempre. Com diu la frase de Paolo Coelho que té penjada a la seva habitació: “Si vols tenir èxit, has de respectar una regla: mai et menteixis a tu mateix.” Fill d'una família humil d'agricultors, Eliud Kipchoge sap que el seu cognom vol dir nascut prop del magatzem de gra. La seva essència i els seus orígens l'han portat fins a ser ara mateix el millor maratonià del món. I amb 31 anys ja no ho canviarà.