No tothom sap canalitzar la gestió de la pressió i la responsabilitat. Alguns ho viuen amb naturalitat, però d'altres no tenen mentalitat per afrontar el pes del lideratge. Els supera la situació.

Fran Vázquez és un element que encaixa en aquest últim perfil. Té condicions físiques per dominar la zona als dos costats de la pista –líder en taps de la història de la Lliga Endesa–, si bé la seva discontinuïtat l'ha penalitzat molt. Sobretot, en els projectes ideats per convertir-lo en pal de paller. L'Akasvayu el va cobrir d'or l'estiu del 2005 quan no havia demostrat encara res –un contracte multianual, a raó d'1,7 milions nets per temporada, per renunciar a l'NBA– i, a l'hora de la veritat, no va rendir com s'esperava. Ni va estirar l'equip en els mals moments, ni va adaptar-se a la posició de quatre, com li va requerir Edu Torres. I ara, va camí de tancar sense pena ni glòria la seva segona etapa a l'Unicaja. No és que se li demanés portar el pes de l'equip, però més, molt més, del que ha ofert, segur. Tot i ja haver-se rebaixat el sou des del retorn, encara tenia el més elevat de la plantilla. I això no concordava gens ni mica amb els 5,1 punts, 3,6 rebots i 0,7 taps fets en 14,9 minuts l'últim curs. Uns registres raquítics, i que propiciaran, llevat d'un canvi de rumb inesperat, que el club andalús li pagui una compensació de 100.000 euros per trencar l'any que encara li queda. A Màlaga, no poden gastar tant per tan poc.

I, amb la carta de llibertat sota el braç i la condició de peça de formació, esdevé un caramel al mercat. En tot cas, qui ha pres la iniciativa i té força números per endur-se'l és el Madrid. Els blancs tenen en ment confeccionar un roster extens i, a la zona, injectar-hi físic. El fitxatge d'Othello Hunter va en aquesta línia, i també hi aniria el de Fran. I que a ningú li estranyi si el gallec recupera el millor to en un club en què mantindria l'estatus salarial d'ara a Màlaga i no se li exigiria tant. Els rols estan assignats, sobretot els principals, i tot el que se li requeriria seria aportar joc per sobre l'anella, intimidant i executant com sap el joc per parelles. De complement, és molt valuós. I si no, que ho preguntin al Barça, que el va deixar anar a contracor perquè se'n volia tornar llavors a Màlaga.