Pau Cubarsí meravella partit a partit. És un escàndol, aquest nano de 17 anys, que queda clar que, com Lamine Yamal, ha estripat qualsevol manual de prudència que es pugui tenir amb els joves. De fet, probablement, el més normal hauria estat ahir no fer-lo jugar per no exposar-lo. I és que Cubarsí no havia jugat mai un partit de la Champions League, el d’ahir va ser la seva estrena en la màxima competició, però és que va com un avió. En la lliga ho ha demostrat en els nou partits de lliga que ha disputat, millorant prestacions en cadascun, i Xavi Hernández va entendre que havia de jugar. I de quina manera va fer-ho... tant amb pilota com sense.

Ofensivament les seves virtuts estan més que provades, però s’han d’exhibir en una escenari de màxima exigència com ho va fer el d’Estanyol ahir. És impactant presenciar com de bé juga un noi tan jove en una posició tan complicada. Ahir, a l’esquerra, compartint eix de la defensa amb Araujo, es va exhibir fent passades marca de la casa per trencar línies davant la pressió alta del Nàpols. Especialment espectacular va ser una d’uns 40 metres, des de camp propi, que, amb 0-0 en el marcador, va deixar sol Fermín davant del porter Meret, però el migcampista andalús no va afinar aquest cop.

I defensivament també va ser brutal. Li va tocar veure’s les cares amb Victor Osimhen, un dels davanters de més nivell del planeta, i el va assecar. El punta nigerià s’hi va enganxar tota l’estona –va preferir els duels contra ell que contra Araujo–, però el pla li va sortir fatal perquè Cubarsí no el va deixar maniobrar mai. De fet, n’hi va treure dues al límit, quan encarava els últims metres, amb dues entrades boníssimes. El Lluís Companys, ple a vessar amb 50.301 espectadors, va disfrutar amb el recital del defensa del planter i va entonar el “Cu-Cu-Cubarsí!”, que ja comença a ser un clàssic a l’estadi. “És un espectacle veure’l”, va dir Xavi al final del matx. La UEFA va entregar-li el premi MVP que el reconeix com el millor d’ahir. I això només va ser el debut.