Una festa aigualida. Això va viure el Barça ahir a l’estadi Lluís Companys contra l’Atlético. Literalment i figuradament. Perquè va ploure, però també perquè el conjunt dirigit per Hansi Flick va exhibir-se, va oferir un recital, un partidàs per moments, en què va començar perdent 0-2, va remuntar i es va posar 4-2 i, just al final, en el minut 43, l’equip colchonero va acabar empatant 4-4. El finalista de copa, doncs, es resoldrà, en una eliminatòria que queda per decidir-se completament, d’aquí a un mes (2 d’abril) al Metropolitano en la tornada de les semifinals.

L’anada va ser vibrant. Ho va tenir tot. I és que el Barça no havia tocat pràcticament la pilota, que ja estava per sota 0-2. Julián Álvarez va tenir molta culpa en tot plegat. El davanter de l’Atlético es va fer sentir aviat: primer, amb una rematada de cap, quan no es duia ni un minut, que Szczesny va enviar a córner; després, convertint en gol (1’), aquest servei de cantonada al segon pal; i, finalment, originant, després de robar una esfèrica a camp propi, la diana de Griezmann (6’), a qui va activar amb una fantàstica passada en profunditat.

Al Barça se li va posar fatal, però aquest equip, a més de futbol, també té ànima, confia en el que fa, i es va rebel·lar. Lamine Yamal va agafar les regnes i, des de la banda dreta, va començar a fabricar futbol. Té un tresor, el Barça, en l’atacant de 17 anys, que per si sol és capaç de fer que passin coses. Moltes i determinants. Així, el conjunt culer va anar creixent, de manera col·lectiva, i va enfonsar ben a prop de la seva àrea l’Atlético, que ja no va ser capaç de sortir-ne. I d’una passada de Lamine Yamal, que va trobar en profunditat Koundé, va néixer el gol de Pedri (19’) que va ficar de ple el quadre culer en l’enfrontament i va embalar-lo. De fet, fruit d’aquesta inèrcia va arribar l’empat, de Cubarsí (21’), a la sortida d’un córner centrat per Raphinha. És el primer gol amb la samarreta del Barça del central d’Estanyol, un altre valor que té el club, de només 18 anys.

El grup barcelonista no es va aturar, volava, esperonat per un estadi encès, tot i el mal temps i registrar una de les pitjors entrades del curs (40.915 espectadors). El conjunt blaugrana atacava junt, cosa que li permetia recuperar de seguida quan perdia, i tenia ben ofegats els colchoneros, que sobrevivien com podien. Espectaculars, en aquest sentit, van estar els centrals Cubarsí i Iñigo Martínez, molt amunt, anticipant constantment, i permetent a l’equip mantenir-se alt i empenyent el rival contra la seva porteria. Ferran Torres, la novetat en l’alineació de Hansi Flick juntament amb Dani Olmo, hauria pogut anotar en dues claríssimes ocasions, però va estar desafinat en l’un contra un amb Musso. Sí que va encertar Iñigo Martínez (41’), a la sortida d’un altre córner botat de nou per Raphinha, que va culminar la remuntada just abans del descans.

Un pèl diferent va ser en la segona meitat. L’equip entrenat per Diego Pablo Simeone va despenjar més Julián Álvarez i va poder transitar i desplegar-se, trobant-lo de seguida, més a dalt, un cop obtenien la pilota. Això va obrir el joc, que va passar a tenir alternatives a les dues àrees, encara que cap dels dos equips va acabar gaire res. Fins que, una altra vegada Lamine Yamal, va emergir per inventar-se una jugada i regalar el gol a Lewandowski (74’), que acabava d’entrar a la gespa.

Semblava fet ja per al Barça. Però l’Atlético també hi creu, i molt, i no va perdre la cara al partit. Tampoc l’equip blaugrana va estar molt fi en aquest tram final, li va faltar aquell punt de maduresa, que és natural per l’edat dels seus futbolistes, i que ja li ha passat factura més d’un cop aquest curs. Llorente (84’) va escurçar distàncies a centrada de Correa i, quan ja acabava, Sorloth (93’), com en la lliga, va empatar a passada de Samu Lino.