Suspens general
El Barça no presenta mals números en aquesta lliga, però no li han servit per atrapar l'Atlético
En la segona volta, els de Martino han sumat 13 punts menys que en la primera i han rebut quasi el doble de gols
En una lliga de 38 jornades, el que guanya el ho fa per mèrits propis. I el Barça, tot i que ha acabat segon amb 87 punts, una xifra que altres anys ha servit per guanyar el campionat, i que ha lluitat pel títol fins a l'últim minut de l'últim partit –el gol anul·lat a Messi per un fora de joc inexistent hauria servit– ha acabat suspenent el curs. Individualment, alguns jugadors se salven d'aquesta mala nota, però en general, el fracàs és indiscutible. Perquè el conjunt blaugrana no ha guanyat cap títol més enllà de la supercopa d'Espanya i perquè especialment en la lliga ha demostrat una irregularitat impròpia d'un equip fet per aspirar a tot, a més d'una davallada flagrant, tant pel que fa a resultats com a l'estat de forma de la majoria de jugadors –les tan utilitzades rotacions no han tingut l'objectiu buscat–, a mesura que s'ha anat apropant el tram final de la lliga. Només dues victòries en les sis últimes jornades i tres empats en les tres últimes, contra el Getafe, l'Elx i l'Atlético de Madrid, en plena lluita pel títol, així ho demostren. Això, a més de derrotes inexplicables també en aquesta segona volta com l'encaixada al Camp Nou contra el València amb una desconnexió imperdonable, o la de Valladolid, on la migdiada va ser general i des del primer minut.
El que més cops primer
Pocs esperaven que quan el Barça va acabar a meitat de la lliga amb 50 punts –només havia cedit una derrota, al nou San Mamés, i dos empats, a Pamplona i al Calderón– i molt bones xifres –53 gols marcats i només 12 d'encaixats–, el títol s'acabés escapant tot i que aleshores el conjunt colchonero ja havia aguantat el ritme dels blaugrana i demostrat que hi tenia molt a dir. Els tretze punts menys sumats pel Barça en la segona volta de la lliga –a més de sis gols menys marcats i nou més d'encaixats– en són l'explicació. Perquè no s'ha d'oblidar que els homes de Gerardo Martino han estat l'equip que més jornades ha ocupat el primer lloc, amb un total de 23, i de fet no el va abandonar fins passat l'equador de la lliga. Però ser campió d'hivern no serveix de res i, de fet, encara fa més frustrant i inacceptable el desenllaç de tot plegat.
Pocs han convençut
Des de la porteria fins a la davantera. La irregularitat ha estat constant en totes les línies. Per culpa de les lesions de Valdés, Pinto ha jugat massa i no ha transmès la seguretat del de Gavà. En defensa, Bartra també ha tingut més protagonisme del que s'esperava i tot i que ha complert, en moments clau s'han trobat a faltar els galons d'homes com Piqué i Puyol. El mateix que al lateral esquerre, amb Adriano com a inquilí habitual per les constants lesions de Jordi Alba. Al mig del camp és on més clara ha estat la jerarquia entre titulars i suplents. Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc –el d'Arenys presenta els millors números, però ha defraudat en els grans partits– han jugat tots més de 2.000 minuts, tot i que el de Badia és qui més n'ha acumulat de l'equip. Una diferència abismal amb Song i encara més amb Sergi Roberto. Al davant, el més sorprenent ha estat el repartiment dels gols. Alexis n'ha marcat 19 i Pedro, 15, i han superat els 9 de Neymar, que això sí, és qui més faltes ha rebut, però ha estat massa intermitent. Lluny tots de les 28 dianes de Messi, que tot i estar a anys llum del seu nivell habitual, ha registrat uns números que qualsevol davanter signaria. Molts dels gols, però, no han aparegut quan realment calia. En els moments decisius s'ha trobat a faltar, d'una banda, lideratge i, de l'altra, idees i recursos, i tot plegat ha acabat costant el campionat de lliga.
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024
