Amb els grans caps de l’Eurolliga a la llotja Paulius Motiejunas (CEO) i Dejan Bodiroga (president), el Barça va esvair de cop tots els dubtes que havia generat a la pista del Palència i contra el Madrid. Això no vol dir que ara ho comencin a guanyar tot. Però no hi ha cap dubte que hi ha una bona plantilla per fer grans coses. I que òbviament fa falta temps per poder veure la millor versió d’aquest Barça. Roger Grimau, molt més actiu que al Wizink Center, va tenir el debut somiat en un Palau Blaugrana de les grans ocasions. Amb Sergi Roberto i Ferran Torres a peu de pista, amb un ambient espectacular. El nou tècnic del Barça va poder viure com a tècnic allò que tantes vegades va viure com a jugador: l’ambient de grans ocasions i una exhibició contra el campió de l’Eurolliga dues vegades en els últims tres anys. És cert que no hi ha Ataman. És cert sobretot que no hi ha Micic. Però continuen tenint peces fonamentals. Tot i això, el Barça va demostrar des del salt inicial que dins la pintura té dos cinc top a Europa. Vesely està en un moment dolç (16 punts), i el seu recanvi va ser un Willy Hernangómez que es va reivindicar silenciant crítiques.

L’estrena no va començar bé perquè els turcs castigaven en el joc per parelles: Larkin (8 punts), Zizic (9) i Willis (8 punts i 4 rebots). Però els blaugrana tenien un pla: córrer. Això va fer que el ritme fos frenètic en el primer quart. En transició el Barça va agafar sense balanç els turcs, i Vesely i Willy feien de les seves a la pintura. En el minut 25, els blaugrana portaven 19/24 tirs de dos. Primer, un primer avantatge (29-21) que es mantindria al descans (40-34). Després, exhibició defensiva, Larkin massa sol i els blaugrana convertint el debut en una festa a la qual es van afegir Brizuela, Parker i companyia. Tots al ritme d’un Laprovittola que està intractable. Triomf de calma abans de visitar l’Olympiacòs i el Partizan seguits. Examen duríssim.