El Barça Regal va fer una exhibició de superioritat incontestable i va destrossar la feble resistència del Lucentum, que amb prou feines va durar deu minuts. El gran partit de Rabaseda, sobretot en el segon quart, en què l'afició va corejar el seu nom i el va animar amb crits de “MVP, MVP!” per l'espectacularitat d'algunes de les seves accions, i la solvència de Fran Vázquez van enfonsar el Lucentum, que mai es va poder sobreposar a la sotragada del segon període.

L'emoció per una possible sorpresa en el partit potser més desequilibrat de tots els quarts de final va durar deu minuts. El temps que va tenir el Barça Regal de trobar en Xavi Rabaseda el canoner exterior que necessitava per foradar la defensa alacantina (10 punts en aquest quart, 3/4 triples) i en Fran Vázquez (6 punts, 5 rebots, 4 assistències i 2 taps en aquests deu minuts) el jugador interior que destrossés les aspiracions de l'equip de Vidorreta tap rere tap, esmaixada rere esmaixada. Tots dos, cadascun en el seu apartat, van propulsar els blaugrana cap a les semifinals en només un període.

En l'inici, els bons minuts de Llompart en la direcció de joc van mantenir el Lucentum al davant en el resultat. El base va fer 6 punts i va superar en tot moment Marcelinho. Només les errades sota el cèrcol després de les grans accions de Llompart van impedir que el Lucentum aconseguís un avantatge més gran (6-9, 4'). Eren errades, però, provocades pels braços de Ndong, que va ficar dos taps monumentals a Barnes. Vázquez, quan el va substituir, encara en va fer algun altre de més grandiós. Així, i sense imposar el seu ritme, el Barça, gràcies a una acció de dos més un de Navarro al final del període, va marxar amb 4 punts d'avantatge (17-13).

En el segon quart, quatre triples gairebé consecutius del Barça, tres d'ells de Rabaseda, van deixar el Lucentum estabornit completament (33-17, 15'). L'equip de Vidorreta no sabia on era el nord i va deambular per la pista sense ordre ni concert. Ni tan sols Llompart va ser capaç d'agafar les regnes. Amb Ivanov, que finalment va jugar tot i el procés febril que patia, en blanc, l'equip alacantí no tenia equilibri en el joc –ni ficava els triples, la seva gran arma– ni, en aquell moment, res de res i va ser una víctima fàcil per a un Barça voraç (41-25).