Els petits detalls. Sovint aquesta és una de les frases més emprades pels entrenadors de bàsquet professional per explicar per què es perd o es guanya. Ahir, a Desio, una ciutat a uns deu quilòmetres al sud de Cantù –el Bennet juga allí perquè el seu pavelló, el Palasport Pianella, de menys de 4.000 espectadors no té les condicions que exigeix l'Eurolliga–, un tir de l'exblaugrana Gianluca Basile decidia o bé la victòria i la classificació automàtica per als quarts de final del Barça Regal, o bé la derrota dels blaugrana i l'obligació de vèncer el Maccabi en la propera jornada al Palau per poder classificar-se. El tir forçat i errat a un segon per acabar el partit de l'escorta italià va suposar l'eliminació dels de la Llombardia, ja que, amb el triomf contra el Zalgiris, l'equip israelià es classifica per als quarts com a segon de grup. Per tant, la jornada següent és intranscendent.

L'emoció que hi va haver al final respon a la fermesa en el joc local per no acomiadar-se de la competició i perquè el Barça no passa un bon moment de joc. Tot i el triomf, els atacs blaugrana van tornar a ser –i això passa massa sovint aquest curs– poc fluids, i amb una dependència absoluta de Navarro (el capità, però, supleix el baix estat de forma a còpia d'intel·ligència, ja que va rebre 8 faltes, l'última a 24 segons del final i els dos tirs lliures van servir per avançar el seu equip) i Lorbek. I ahir cap dels dos va estar a un gran nivell. Resultat: patiment. La baixa d'Eidson va ser compensada per l'absència en el bàndol italià de Micov, també lesionat. Amb aquest panorama els italians van jugar prou bé, fent dos contra un a Navarro sempre que podien i aprofitant-se de la mala punteria dels visitants, que, una altra vegada, van tenir un dia nefast en el tir de tres punts (3/16, 2 de Rabaseda, potser l'home més inspirat en el joc exterior).

El Cantù en va tenir prou amb el 7/19 triples per mantenir a ratlla el Barça que, sobretot en la segona meitat del partit, va abusar del tir fàcil, de mitjana i llarga distància que va fallar habitualment. Faltava agressivitat en atac, un fet que, encara sort, es va buscar en els últims minuts del matx, quan Lorbek i Ndong van connectar bé dins la zona i van permetre fer un parcial de 0-9 (60-61en cinc minuts i a 2:22 del final del matx). Va ser un moment clau, perquè els locals, dirigits per l'exbase del Maccabi Perkins –defensat per Mickeal– van dur el ritme de partit. Entre ell, Leunen (aler pivot) i Shermadini, van fer anar de corcoll els blaugrana. I sort que en aquest partit hi havia Perovic, que va ser qui millor va aturar el pivot georgià en un equip que, però, va jugar gairebé sempre obert, creant molts problemes al Barça. En l'última possessió, i a diferència del matx entre el Bilbao i el Siena, Xavi Pascual va decidir defensar i no fer falta, tot i que faltaven 24 segons, el resultat era de 62-63 i el Cantù tenia una estadística de 5/11 en tirs lliures. Sort que Brunner va fallar una passada i que Basso va perdonar el seu exequip.