Selemon Barega, de 21 anys, va recuperar el regnat dels 10.000 m olímpic per a l’atletisme etíop a Tòquio un cop tancada l’etapa hegemònica del britànic Mo Farah, campió en els Jocs del 2012 i el 2016. Abans de la irrupció del corredor d’origen somali, absent a la capital nipona, les 25 voltes a la pista eren un terreny abonat a les gestes de corredors etíops llegendaris com ara Haile Gebrselassie, vencedor a Atlanta 1996 i Sidney 2000, i Kenenisa Bekele, que li va prendre el relleu a Atenes 2004 i Pequín 2008. Barega vol recuperar el fil d’aquella història i, agosarat com és, té altres plans per fer-se un lloc entre els grans símbols del seu país. El flamant campió olímpic de 10.000 m vol fer el doblet en els 5.000 m de Tòquio i està disposat a tornar l’orgull del fons etíop recuperant també les plusmarques mundials d’aquestes dues distàncies que l’ugandès Joshua Cheptegei (26:11.00 i 12:35.36) va prendre el 2020 a Bekele.

El guió de la final va tenir dos capítols ben diferents. La primera part va tenir un únic protagonista, l’ugandès Stephen Kissa. Seguint un tàctica d’equip preestablerta, el tercer ugandès en discòrdia es va sacrificar i va prendre el comandament amb la intenció d’endurir el ritme de la cursa. La sorpresa va ser que es va quedar totalment sol al capdavant perquè cap dels seus dos companys el va seguir. “Anava massa ràpid. Feia molta humitat i per això no hem pogut seguir el ritme”, va explicar posteriorment Jacob Kiplimo, que arribaria tercer a la meta. Com si es tractés d’una escapada de ciclisme, Kissa va arribar a tenir més de 40 metres i 10 segons de marge respecte del grup perseguidor i va marcar tots els temps de pas fins als 5.000 m (14:08.6). El gregari ugandès encara va resistir algunes voltes més, però sense forces va optar per la retirada superat el sisè quilòmetre. A partir d’aquí, la cursa ja va seguir pautes més habituals, amb alts i baixos en el ritme i canvis de líder. El moment clau va ser al toc de campana. Com el Bekele dels millors temps, Barega va prendre el comandament i amb una acceleració progressiva en la contrarecta ja ningú el va apartar de la victòria final amb 27:43.22 i un últim parcial de 2:25. El corredor etíop va resistir l’atac final dels ugandesos Joshua Cheptegei (27:43.63) i Jacob Kiplimo (27:43.88), que arribaven a la proca com a principals favorits.

Barega, tot un prodigi de precocitat, havia estat campió mundial de 3.000 m sub-18 (Nairobi 2017) i de 5.000 m sub-20 (Bydgoszcz 2016). En les competicions absolutes, però, s’havia quedat fins ara a les portes del títol, tant en els 3.000 m del mundial indoor de Birmingham 2018 com en els 5.000 m del mundial a l’aire lliure de Doha 2019. En tots dos campionats s’havia hagut de conformar amb la medalla de plata. De ben segur que en va treure conclusions positives i ahir va donar tota una lliçó tàctica per emportar-se la glòria olímpica.